Ha sorprès països que ja patien problemes endèmics com sistemes sanitaris i educatius precaris
(1).gif){kind=small}
Llegeix l'article a La Nuova Sardegna
I Àfrica? Aquests dies, que, com no pot ser d'altra manera, es parla gairebé exclusivament d'Ucraïna, ens preguntem poc sobre les conseqüències que la guerra ja està tenint en aquest continent. Són terres allunyades de Kíiv i Moscou, però només geogràficament, perquè els efectes del conflicte ja s'han començat a sentir notablement des del Caire fins a Ciutat del Cap. Es tracta de tenir en compte el punt de partida: una cosa és Europa o Amèrica del Nord, on les economies ja pateixen i patiran cops greus, però que tenen rendes per càpita elevades.
Però una altra cosa és l'Àfrica, que en el seu conjunt fins i tot abans de la invasió russa d'Ucraïna ja patia per la manca de seguretat, desenvolupament, riquesa i, en molts casos, llibertat i democràcia.
És a dir, la guerra ha sorprès els països que ja patien problemes endèmics com sistemes sanitaris i educatius precaris, taxes d'atur de dues xifres, desigualtats econòmiques i socials, sense comptar els danys causats pel canvi climàtic i, sobretot, pels conflictes dels quals es parla molt poc però que en alguns casos porten anys oberts.
És evident, per tant, que no pot haver-hi dos pesos i dues mesures entre el nord i el sud del món. Sobretot, també, quan esclata una guerra que per les seves repercussions és necessàriament “mundial” en termes de les seves repercussions econòmiques i socials. En els últims dos anys de la pandèmia, Àfrica ja ha patit efectes negatius en el seu sistema econòmic. En molts països, les mesures de prevenció —adoptades amb estratègies molt diferents— han posat en crisi una part important de la població, que en un 80% viu gràcies a l'economia informal. El confinament i les limitacions posteriors han obligat a tancar molts dels petits mercats que sorgeixen espontàniament a tot arreu i, en particular, els mercats ambulants que venen menjar als carrers de les grans ciutats.
Però des que va començar la guerra a Europa, hi ha hagut un augment del cost de vida, que en alguns casos s'ha duplicat. La raó s'explica ben ràpidament: es tracta de països que importen blat i blat de moro, dos productes estrella de Rússia i Ucraïna que es troben entre els principals socis comercials de molts països del continent. Només cal pensar que el 2021 una tona de blat costava 180 euros i una tona de blat de moro, 175, mentre que avui costen 440 i 314 euros respectivament. Es tracta d'un creixement exponencial que ha portat l'ONU a declarar en situació de perill més de 40 estats africans, grans clients d'aquests aliments que produeixen les terres avui en conflicte, tant per a la població, com per a la ramaderia i l'agricultura. Un altre producte important d'importació el preu del qual està disparant és l'oli de llavors. I en els últims dies, com es pot imaginar, el preu de la gasolina i el petroli.
Grans països africans —fins i tot en part productors de petroli i gas— com el Sudan, Nigèria, Tanzània, Algèria, Kenya i Sud-àfrica són els més afectats per les repercussions de la guerra. A tot això, cal sumar-hi la crisi climàtica que continua provocant, en moltes zones de la franja subsahariana, greus problemes associats a la progressiva desertificació i al desequilibri de zones que fins fa pocs anys proporcionaven treball i garantien la supervivència de les seves poblacions. Són ecosistemes que, quan entren en crisi, també desencadenen conflictes socials i provoquen el desplaçament de poblacions senceres, igual que les petites i grans guerres que encara afecten alguns països, juntament amb els atacs jihadistes que tenen ostatge una zona cada vegada més gran del Sahel que va des de Mali fins a Nigèria.
Davant d'aquest escenari, que cada vegada mostra més problemes socioeconòmics, és lògic preguntar-se com aguantarà la societat civil en els països més exposats al perill en un marc que, en molts aspectes, és més difícil i precari després de la pandèmia. Per això la comunitat internacional no ha d'oblidar Àfrica, víctima col·lateral però no menys important de la guerra actual. Una guerra que, una vegada més i com qualsevol guerra, demostra que és un gran mal.
[Traducció de la redacció]
[ Marco Impagliazzo ]
