Massacre en una església de Nigèria: màrtirs d'una persecució infinita

Massacre en una església de Nigèria: màrtirs d'una persecució infinita

Pentecosta sagnant a l'església catòlica de Sant Francesc Xavier a la ciutat d'Owo, al sud-oest de Nigèria. Al final de la missa del diumenge, gairebé sempre festiva i acompanyada de molts cants, un grup armat va entrar a l'església plena de fidels i va començar a disparar i a llençar bombes. La festa de Pentecosta, en què els cristians celebren el do de l'Esperit Sant, va ser interrompuda per un atac terrorista imprevist contra catòlics desarmats que pregaven. Hi ha almenys cinquanta morts, inclosos diversos infants. No se sap quants ferits hi ha. En fugir, els terroristes van segrestar alguns catòlics. Ningú no ha reivindicat la responsabilitat de l'atac fins ara. Owo, una ciutat de més de 200.000 habitants, es troba a l'estat d'Ondo, habitada majoritàriament per iorubes, població animista que es va convertir al cristianisme al segle XIX. Els iorubes són uns 40 milions i, a més d'habitar Nigèria, viuen als no gaire llunyans Benín, Togo i Sierra Leone. Antigament hi havia enfrontaments entre fulanis (peul en francès), que es dedicaven al pasturatge, i agricultors sedentaris, perquè la desertificació obliga els ramaders a desplaçar-se cap al sud a la recerca d'aliment per als seus ramats. Els fulanis, que estan en contacte directe amb l'islamisme radical en algunes parts de l'Àfrica Occidental, van tenir històricament un paper important en la difusió de l'islam per tota la regió. L'organització que representa els iorubes afirma que l'atac era contra ells i contra el governador de l'Estat que protegeix els seus interessos. El governador, per la seva banda, va fer una crida a la calma i que ningú es prengués la justícia pel seu compte. Sigui com sigui, és presumible que es tracti d'una organització terrorista d'inspiració islamista. El bisbe d'Ondo va fer una crida a la calma i a seguir pregant per la pau. Hi ha un fort estat de tensió, perquè cada vegada hi ha més violència al país fomentada per grups armats i terroristes que ataquen cristians. Fa una setmana, el líder de l'Església metodista nigeriana va ser segrestat juntament amb dos pastors al sud-est del país. Només van ser rescatats després del pagament d'un rescat.

Fa uns quinze dies, dos sacerdots catòlics van ser segrestats a Katsina, al nord del país, d'on és originari el president Buhari (musulmà). Encara s'espera que els alliberin. La situació de violència anticristiana al nord, on és parcialment endèmica, s'estén també al sud de Nigèria: ja s'estan produint segrestos i atacs en moltes regions d'aquest enorme país (53% musulmà, 46% cristià, amb un 11% catòlic). La sensació de les comunitats cristianes (catòliques i també anglicanes i protestants) és que les autoritats centrals i regionals no persegueixen efectivament el terrorisme contra els cristians, sinó que, per contra, permeten una situació de quasi impunitat. Boko Haram, els grups d'Estat Islàmic i altres grups terroristes i criminals fan que la vida sigui insegura a causa d'una barreja de motivacions religioses i ètniques. Els cristians se senten insegurs davant el govern federal, on hi ha un gran nombre de musulmans i nigerians del nord. Tradicionalment, el govern responia a un equilibri entre musulmans i cristians, entre el nord i el sud del país, la qual cosa representava una garantia per als diferents grups de població. La Santa Seu segueix amb preocupació la situació a Nigèria, on la pau religiosa entre cristians i musulmans és molt valuosa per a l'estabilitat del país i d'Àfrica. En l'últim consistori, el papa Francesc va nomenar un cardenal nigerià, Peter Okpaleke, que va ser rebutjat pels sacerdots i fidels d'una diòcesi perquè pertany a un grup ètnic diferent de la majoria. Amb el seu nomenament, Bergoglio va voler donar un senyal que l'Església ha de superar aquesta lògica.

La realitat és que a Nigèria de vegades és perillós anar a missa el diumenge. Les assemblees litúrgiques festives que viuen els cristians africans amb el seu esperit intens i particular esdevenen llocs de violència sobtada. Una violència vil, perquè s'abat sobre un poble que prega, desarmat i gens agressiu. Malauradament, és una cosa que passa en moltes parts del món: des d'Egipte fins al Pakistan o altres països, on els cristians indefensos són atacats. A la missa que se celebrava a Owo, com en totes les d'aquesta festa, el sacerdot duia els hàbits litúrgics de color vermell. Són els mateixos que utilitza l'Església per recordar els màrtirs. De fet, les víctimes d'aquesta Pentecosta sagnant a Nigèria són màrtirs desconeguts d'una persecució que no s'atura.
 

[Traducció de la redacció]


[ Andrea Riccardi ]