V de Pasqua Llegir més
Homilia
Els ap?stols, despr?s de la resurrecci?, es troben amb Jes?s en el Cenacle, en el cam? d?Emma?s, en el llac de Tiber?ades. A nosaltres ens passa el mateix cada diumenge. En efecte, ens reunim per trobar-nos amb el Senyor ressuscitat, el mateix Jes?s que havia dit als seus: ?Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps? (Jn 13,33). El trobem enmig del nostre temps, mentre tants pensen que ?s poc important o poc ?til escoltar la seva veu. Tanmateix, en el cor dels homes hi ha ll?grimes, dol, desenc?s i, sobretot, molts afanys pel viure de cada dia. El qui oblida trobar-se amb aquell que ha ven?ut la mort retornant a la vida, es queda sol acompanyat nom?s amb les seves pobres forces, amb els seus pobres sentiments, aix? s? per?, ple d?autosufici?ncia. Aquest ha descobert aviat el neguit de viure, mentre la millor part de la seva humanitat queda a les fosques. N?hi ha prou amb al?ar els ulls de la nostra petita vida i mirar cap a altres terres per adonar-se de tantes morts, de tants dols, de tants plors com hi ha encara en el m?n. I nosaltres sense fer res! Sens dubte, haur?em de cridar m?s fort contra l?esc?ndol de tantes injust?cies i prevaricacions. Com podem restar tan indiferents, atents nom?s als nostres problemes personals o del nostre pa?s? Com es pot viure, debatre, dialogar i afrontar la vida sense entrar en contacte amb el dolor i la mort, sense que ens veiem empesos cap a la construcci? d?un m?n diferent? El creient va a l?encontre de la paraula del Ressuscitat i prega per un dia diferent: el dia en el qual no se sentin ja m?s plors perqu? la mort amb tot el seu poder haur? estat ven?uda. Les coses velles encara tenen la seva for?a; cal treballar i tenir l?esperan?a posada en les coses noves, quan el mal i tot el que l?acompanya ja no dominaran el m?n. La trobada dels germans i les germanes al voltant del Ressuscitat no ?s un fet corrent. ?s un moment exultant i de gran import?ncia. Aquella tarda de dijous, Judes acabava d?anar-se?n i l?atmosfera s?havia tornat m?s serena, m?s c?lida.
Llavors Jes?s els va donar el ?el manament nou?. Cada diumenge ?s aix?. El manament que Jes?s ens d?na ?s ?nou?: ?que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat?. ?Nou?, vol dir ?definitiu?, ?fonamental?. Quan es comencen a escoltar aquestes paraules al voltant de la taula del Senyor i ens estimem com ell ens ha estimat, s?enc?n en nosaltres un amor tan gran que ens sobrepassa. Neix en nosaltres el desig d?un dia divers, millor, el desig que desaparegui tota tristesa, tot dolor, tot el poder del mal. Als cristians no se?ns demana que constru?m la ciutat cristiana, tanmateix sentim una veu que diu: ?Aquest ?s el tabernacle on D?u habitar? amb els homes. Ells seran el seu poble, i el seu D?u ser? D?u que ?s amb ells. Eixugar? totes les ll?grimes dels seus ulls, i no existir? m?s la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perqu? les coses d?abans han passat. I el qui seu al tron va afirmar: Mira que faig noves totes les coses? (Ap 21, 3-5).
La proximitat amb el Ressuscitat ens colpeix i ens transfigura: el cel i la terra nova comencen quan comencem a estimar-nos com el Senyor ens ha estimat. ?s la transfiguraci? no nom?s de cada persona en particular sin? tamb? d?un grup, sigui petit o gran. Jes?s mateix va dir: ?On n?hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo s?c all? enmig d?ells? (Mt 18,20). I on hi viu el Senyor ja no hi viuen les coses passades: ?Tothom coneixer? que sou deixebles meus per l?amor que us tindreu entre vosaltres? (Jn 13,35). Ha estat sobretot la pr?ctica de l?amor ?afirma Tertul?li?? all? que ha impregnat com un segell de foc els ulls dels pagans: ?mireu com s?estimen? diuen (mentre ells s?odien) ?i estan disposats a donar la vida els uns pels altres? (mentre ells opten per matar-se). El manament ?nou? no ?s un simple distintiu de pertinen?a al Crist, ?s el rostre del Senyor ressuscitat que viu en aquell petit grup de pobres deixebles que intenten posar-lo en pr?ctica.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
