LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 17 de maig


Lectura de la Paraula de D?u

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Joan 21,15-19

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
-Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
-Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
-Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
-Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
-Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat t'ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
-Segueix-me.

 

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Jesús resucitado se aparece por tercera vez a orillas del lago de Tiberíades. Es el lugar donde había conocido a los primeros discípulos y los había llamado a seguirle. En aquella misma orilla, como si fuera un nuevo inicio, Jesús se reúne nuevamente con ellos tras la desbandada y la dispersión y le pregunta a Pedro por tres veces sobre el amor, como si quisiera dar la vuelta a la triple traición de unos días atrás. Jesús sabe que lo único que hará que Pedro esté unido a él para siempre no es un sentimiento de deber o la fuerza de voluntad, sino el deseo de devolver con su cariño el amor ilimitado que ha recibido. Jesús le pregunta por la cuestión central de la vida y de la fe: el amor. Es una pregunta que en realidad nunca termina; podríamos decir que hay que vivirla cada día. Pero aquella pregunta no es solo para Pedro. Jesús pregunta a cada discípulo: "?Tú me amas?". No está hablando simplemente de un sentimiento o de la emoción de un momento. Se trata de un lazo firme, fuerte, apasionado con Jesús y con los demás. El amor que Jesús le pide a Pedro está lleno de responsabilidad hacia el Evangelio y hacia la humanidad. Tras dos preguntas sobre el amor y la respuesta entre Jesús y Pedro, a la tercera respuesta Jesús le pide a Pedro que apaciente sus ovejas. El amor de Jesús no es para él mismo: siempre es un amor para los demás. Pedro es el primero también en esto: enseña cómo amar a Jesús y cómo sentir la responsabilidad sobre los demás hermanos y hermanas. Las palabras finales abren un resquicio al futuro del apóstol. El itinerario de Pedro es el de los discípulos que quieren seguir el Evangelio: solo con Jesús se alcanza la vida verdadera que pasa también por el sufrimiento. Pero la fe es dejarse guiar por el amor. Pedro no sabe adónde llegará, ni por dónde pasará. Sabe que también deberá sufrir, pero sabe que cuenta con el amor del Maestro que le volverá capaz de responder una vez más a aquella misma invitación que oyó la primera vez en aquella misma orilla: "Sígueme". Y Pedro, una vez más, lo deja todo -también su orgullo- y lo sigue.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.