Recuerdo de Nuestra Señora de Sheshan, santuario a las afueras de Shanghái. Oración por los cristianos chinos. Llegir més
Recuerdo de Nuestra Señora de Sheshan, santuario a las afueras de Shanghái. Oración por los cristianos chinos.
Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Marc 10,1-12
Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum.
Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:
-Què us va ordenar Moisès?
Li respongueren:
-Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
Jesús els digué:
-Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu:
-El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Comienza una nueva sección del Evangelio de Marcos. Continúa el viaje a Jerusalén y el evangelista lleva al grupo a la región de Judea y al territorio situado al este del Jordán. Jesús, siempre rodeado de una gran multitud, aborda algunas cuestiones importantes para la vida de la comunidad cristiana. La primera se refiere al matrimonio y al mandato de fidelidad de por vida a los esposos. Jesús afirma la indisolubilidad del matrimonio refiriéndose al diseño original de Dios. La Ley de Moisés había permitido al hombre el libelo de repudio incluso solo si el hombre "encontraba en ella algo vergonzoso". Según Jesús, esta norma no es más que una concesión a la insensibilidad del hombre. No se trata simplemente de reafirmar un principio abstracto, sino de transmitir la urgencia del amor, de la fidelidad, de la comprensión mutua, y también del perdón y de la capacidad de saber acompañarse en la vida. Estas palabras nos ayudan también a comprender que el amor entre un hombre y una mujer no puede ser fruto solo de un sentimiento, sino que debe fundarse en un proyecto de amor que signifique fidelidad y construcción. No es raro oír que un matrimonio y una familia estables ya no se ajustan a los tiempos que vivimos. A las nuevas generaciones les parece particularmente difícil imaginar un amor definitivo y exclusivo para toda la vida. Jesús en el Evangelio, a la vez que nos recuerda que la fidelidad es el deseo profundo que Dios ha inscrito en cada corazón, nos llama también a aprender a amar y a esforzarnos para que la unión de una familia sea estable y fuerte, a imagen del amor del Señor por toda la humanidad y por la Iglesia.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
