PAU

Ucraïna - A Khàrkiv, l'esperança resisteix sota les bombes. L'Escola de la Pau en un refugi antiaeri

Allà, des de fa uns mesos, els infants de Khàrkiv poden estudiar, jugar i berenar. És a dir, sentir-se infants amb els amics de Sant'Egidio

Des de finals de gener, en un refugi antiaeri a Khàrkiv hi ha l'Escola de la Pau de Sant'Egidio

A la gran ciutat d'Ucraïna, ara al front, va ser una jove, Iúlia, de només 16 anys, qui va obrir aquest lloc, on ningú no hauria pensat mai a ajudar els infants a estudiar i créixer junts. Després d'haver tornat a casa seva a Khàrkiv, després d'haver estat desplaçada durant uns mesos a Ivano Frankivsk, a l'oest del país -la zona més allunyada del front- on va conèixer la Comunitat, va pensar que calia fer alguna cosa per als més menuts.
L'Escola de la Pau és un oasi a l'infern. És clar, és sota terra, no hi ha finestres, ni pati per jugar junts, sinó un grup d'una vintena d'infants de segon i tercer de primària que fins ara només havien estudiat online, per la guerra. Ara finalment tenen l'oportunitat d'experimentar què significa anar a l'escola. Alguns d'ells mai han sortit de Khàrkiv durant la guerra, d'altres han tornat després de ser evacuats.

Durant unes setmanes, a mesura que s'intensificaven els bombardejos, el refugi va ser ocupat per ciutadans que venien a protegir-se. Els nens de seguida van escriure a la Júlia: necessitaven aquell espai d'infantesa que els ajudés a viure, créixer, oblidar el mal que corre per sobre dels seus caps, incessantment durant més de dos anys. Finalment s'ha reprès l'Escola de la Pau. Però les ferides de l'ànima se senten: es veuen en els dibuixos fets al soterrani, quasi tots amb rastres de guerra, de míssils, de cases destruïdes.

Mentrestant els bombardejos continuen a la ciutat. Recentment, en un dels pocs moments en què els infants podien jugar junts a l'aire lliure, hi va haver una explosió no gaire lluny d'ells. Els joves que els cuiden de seguida els van haver de tornar al soterrani, amb calma, sense pànic.

A Khàrkiv, que fa temps que està assetjada, es talla l'electricitat de 3 a 5 hores al dia. Hi ha una greu sensació de precarietat i inseguretat en tothom, que es nota en l'aire. Però la necessitat d'un futur persisteix, malgrat tot. Ho podeu veure en els ulls dels joves de Sant'Egidio que juntament amb la Iúlia van iniciar aquesta aventura sota les bombes, i en la determinació dels nens i nenes que no paren mai de demanar d'estudiar, i preparar-se per a la vida que tots esperen, que és viure en pau.

Des de l'inici de la guerra, Sant'Egidio no ha deixat de portar ajuda humanitària a Ucraïna. La prolongació del conflicte augmenta les necessitats i disminueix l'ajuda. Per donar suport al nostre compromís amb les víctimes de la guerra, FES UNA DONACIÓ.