Recuerdo de María Virgen, venerada como Nuestra Señora de Luján en Argentina. Recuerdo de los mártires de Argelia. Entre ellos recordamos al padre Christian de Chergé, prior del monasterio trapense de Nuestra Señora del Atlas, en Tibhirine (Argelia), que fue secuestrado y asesinado en 1996 por terroristas, junto a seis de sus hermanos. Llegir més
Recuerdo de María Virgen, venerada como Nuestra Señora de Luján en Argentina. Recuerdo de los mártires de Argelia. Entre ellos recordamos al padre Christian de Chergé, prior del monasterio trapense de Nuestra Señora del Atlas, en Tibhirine (Argelia), que fue secuestrado y asesinado en 1996 por terroristas, junto a seis de sus hermanos.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,12-15
"Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: "Allò que us anunciarà, ho rep de mi."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Evangelio no requiere sabios o especialistas, ni Jesús va en busca de poderosos y fuertes a los que confiar su misión. De hecho, parece hacer lo contrario. En efecto, su palabra no es una doctrina elevada ni una ideología compleja que solo unos pocos son capaces de comprender y profundizar. De su enseñanza fluye una energía sencilla y fuerte que llena el corazón y transforma la vida, y todos pueden acogerla y vivirla. Es la energía del amor. A los discípulos solo se les pide que la dejen actuar, que no la frenen, que no le pongan obstáculos. El Espíritu Santo os "guiará hasta la verdad completa", dice Jesús. Y nos hará descubrir los límites y las banalidades de esos puntos de vista en los que a menudo nos encerramos. Dejémonos guiar por el Espíritu y descubriremos lo que está por venir, soñaremos con un mañana distinto. El Espíritu, que es fuente de vida y de inspiración, nos ayuda a ser creadores con él de ese futuro común a todos los pueblos y, por tanto, también a nosotros. En este sentido, crece nuestra comprensión del Evangelio. El padre Alexander Men, sacerdote asesinado en Moscú a principios de los años noventa, solía decir que aún estamos solo al principio de nuestra comprensión del Evangelio, muchas palabras aún no las hemos entendido en toda su profundidad. San Juan XXIII, años antes, poco antes de su muerte decía: "No es el Evangelio el que cambia, somos nosotros los que lo comprendemos mejor". Esta es la obra del Espíritu, también hoy y a través de las generaciones.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
