LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XIII del temps ordinari
Memòria dels primers màrtirs de l'Església de Roma durant la persecució de Neró.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 30 de juny

Salm responsorial

Salm 15 (16)

Antífona

Senyor, tu ets el meu únic bé.

- Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.

- Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»

- Als sants que hi ha a la terra, gent forta,
va tot el meu amor.

- Però que multipliquin les penes
els qui van darrere els falsos déus;

- jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

- Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.

- La part que m’ha tocat és deliciosa,
m’encisa la meva heretat.

- Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.

- Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

- El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:

- no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

= M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: †
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.