LA PREGÀRIA CADA DIA

IV de Pascua
Recuerdo de san Anselmo (+ 1109), monje benedictino y obispo de Canterbury; soportó el exilio por amor a la Iglesia.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 4,8-12

Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:
-Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L’amor del Senyor perdura eternament.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.

- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.

- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.

- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il•lumina.

- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.

- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.

- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

1a Joan 3,1-2

Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 10,11-18

"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles. El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. Com que és un mercenari, tant se li'n dóna de les ovelles.
"Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
"El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Yo soy el buen pastor", nos ha repetido también a nosotros el Señor esta tarde en el anuncio del Evangelio. La imagen del pastor era muy conocida en el Primer Testamento, que varias veces presenta a Dios mismo como el pastor de su pueblo, que llega incluso a tomar directamente la dirección de su rebaño cuando los responsables son "falsos" pastores. Son extraordinarias las páginas de Ezequiel que presenta a Dios como el "verdadero" pastor. Jesús utiliza aquí el apelativo "bueno", es decir, un pastor que se siente "compasión" por las muchedumbres "vejadas y abatidas como ovejas que no tienen pastor", como escribe Mateo (9,36). Jesús es el verdadero y el buen pastor. No es un asalariado, al que las ovejas no pertenecen, de modo que, cuando ve venir al lobo "huye, y el lobo hace presa en ellas y las dispersa". Jesús ofreció su vida para salvarnos. La muerte, para Jesús, no fue un destino trágico, sino una elección libre suya, una consecuencia de un amor extraordinario, excesivo, por nosotros: "Nadie me la quita", repite, y añade: "Yo la doy voluntariamente. Tengo poder para darla y poder para recobrarla de nuevo".
Es el "poder", la fuerza, de la Pascua que la Iglesia nos hace contemplar también en este domingo: el amor apasionado y único de Jesús. Es la buena noticia que el mundo necesita. En el mundo no faltan ni lobos que secuestran y matan, ni asalariados que huyen y permiten que el mal descienda y destruya a los débiles. Incluso en este tiempo nuestro, tiempo de guerras y conflictos, de miedo y amarga soledad, muchos esperan la noticia de un buen pastor. "Yo soy el buen pastor", repite Jesús esta tarde. Es como un grito que atraviesa los cielos y los continentes. Hace falta un buen pastor que saque a las multitudes de este mundo del "valle oscuro" y las lleve a lugares de salvación y de paz.
El tiempo de Pascua es el tiempo del buen pastor, el tiempo en el que la vida puede resucitar, un tiempo en el que es posible salir de la tumba en la que el mal parece encerrar a las multitudes de este mundo. El Resucitado es el buen pastor de todos. Por eso Jesús sigue diciendo a los discípulos: "También tengo otras ovejas, que no son de este redil; también a ésas las tengo que conducir y escucharán mi voz; y habrá un solo rebaño, un solo pastor". Jesús no dice que se hará "un solo redil", sino "un solo rebaño", como para derribar todo cerco, toda cerrazón. El pastor "bueno", "generoso", quiere un solo rebaño, es decir, un solo pueblo, un pueblo grande y sin fronteras, sin cercas, sin que tampoco nadie quede abandonado ni olvidado.