LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 22,13-30

«Ai del qui es construeix un palau
violant la justícia,
del qui edifica grans sales
violant el dret:
fa treballar de franc la seva gent,
no els paga el jornal que es guanyen!
Ell es diu: "Em faré un palau immens,
amb sales espaioses.
Que hi obrin finestrals,
que l'enteixinin amb cedre
i el pintin amb vermelló!"

»¿Et penses que ets rei
perquè rivalitzes en cedres?
El teu pare també menjava i bevia,
però tenia en compte
el dret i la justícia,
i tot li anava bé.
Judicava a favor dels humils
i dels pobres,
i tot anava bé.
Això vol dir conèixer-me!
Ho dic jo, el Senyor.
Però tu només tens ulls i cor
per al guany injust,
per a vessar sang innocent,
per a oprimir i atropellar.
»Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
»Per ell no entonaran complantes:
"Ai, germà! Ai, germana!"
Per ell no entonaran complantes:
"Ai, senyor! Ai, majestat!"
Serà enterrat com els ases,
arrossegat i llançat fora,
lluny dels portals de Jerusalem.»

«Puja dalt al Líban i crida,
fes sentir la teva veu a Basan,
crida des d'Abarim:
"Han estat destrossats
tots els teus amants!"
Quan vivies tranquil·la,
jo et parlava,
i tu deies: "No vull escoltar."
T'has portat així des de la jovenesa,
no has fet cas del que jo et deia.
Ara els teus pastors
seran pasturats pel vent,
els teus amants
hauran d'anar-se'n captius.
Llavors et caurà la cara
de vergonya i confusió
per tot el mal que has fet.
Tu que habites al Líban,
que tens el niu en un cedre,
com gemegaràs
quan et vinguin els dolors,
quan et cargolis com la partera!»

«Jo, el Senyor t'ho juro per la meva vida: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d'allà mateix me l'arrencaria! Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d'aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus. Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu. Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
»¿És tan menyspreable,
aquest Jeconies?
¿És realment un atuell esmicolat,
una gerra que no vol ningú?
Per què van ser llançats
ell i la seva família,
tirats a una terra que no coneixien?
Terra, terra, terra,
escolta la paraula del Senyor!
Això diu el Senyor:
Inscriviu aquest home com un estèril,
com un que ha fracassat en la vida,
perquè no ha estat capaç
de donar un descendent
que s'assegués al tron de David
i governés encara a Judà.»

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies es dirigeix sobretot als rics i als governants de l’època, començant pels reis, Joaiquim i el seu fill Jeconies. Tots ells comparteixen una constatació que caracteritza l’actitud d’aquells que tenen la responsabilitat de govern: «Quan vivies tranquil•la, jo et parlava, i tu deies: «“No vull escoltar.” T’has portat així des de la jovenesa, no has fet cas del que jo et deia» (v. 21). De nou la decisió de no escoltar la Paraula de Déu és presentada com la causa del mal que està a punt de caure sobre Jerusalem, sobre Judà i sobre el rei. Poder i riquesa s’han convertit en la raó de viure de molts. El profeta, com en altres ocasions, no evita expressions dures contra aquells que, aprofitant el seu poder, cometen injustícies que recauen sobre la vida dels pobres: «Ai del qui es construeix un palau violant la justícia, del qui edifica grans sales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornal que es guanyen!». No cal subratllar l’actualitat d’aquestes paraules en la nostra societat, on encara persisteix l’explotació i fins i tot l’esclavitud de milions d’homes i dones obligats a un dur treball a canvi d’un salari miserable. Una riquesa construïda sobre la injustícia portarà inevitablement al fracàs i a una mort deshonrosa. Ben diferent ha estat la sort de qui «tenia en compte el dret i la justícia… Judicava a favor dels humils i dels pobres». A aquest, Josies, el pare de Xal•lum i del rei Joaiquim, «tot li anava bé». Una vida bona és la conseqüència d’una vida viscuda en la justícia i en l’amor pels pobres. Déu rebutja aquell que governa per als seus interessos: «Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria!». No hi ha llaços eterns amb el Senyor si no es renoven cada dia en una vida gastada en l’amor, en la justícia i en l’escolta de la Paraula de Déu. Cadascun de nosaltres és cridat a preguntar-se cada dia com tornar a l’escolta del Senyor, per poder viure aquella atenció cap als pobres que Jesús ens va ensenyar com el camí per reconèixer-lo i per viure com els seus deixebles