Salm responsorial
Salm 102 (103)
Antífona
La tendresa del Senyor és gran com el cel.
- Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
- Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
- Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
- rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;
- et sacia dels béns que desitjaves,
i tu, com l’àguila, recobres la joventut.
- El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
- Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d’Israel.
- «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
- No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;
- no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
- El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
- llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.
- Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
- perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.
- La vida de l’home dura com l’herba,
floreix com la flor dels camps:
- desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.
- Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
= la seva bondat s’estén als fills dels fills †
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.
- El Senyor té el seu tron en el cel,
i el seu regnat s’estén per l’univers.
= Beneïu-lo, àngels del Senyor, †
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.
- Beneïu el Senyor, tots els seus estols,
servidors que executeu els seus designis.
= Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, †
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
