LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia

Pregària per l'Església

Memòria de Sant'Egidio, monjo de l'Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant'Egidio ha pres el nom de l'església que li està dedicada. Es recorda l'inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L'Església ortodoxa comença l'any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 1 de setembre

Memòria de Sant’Egidio, monjo de l’Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant’Egidio ha pres el nom de l’església que li està dedicada. Es recorda l’inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L’Església ortodoxa comença l’any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Corintis 3,18-23

Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

«Tot és vostre», repeteix l’apòstol dues vegades en només dos versets. És una veritat que pot semblar exagerada o, dit d’una altra manera, abstracta als ulls d’aquells que s’afanyen per aconseguir una mica de glòria davant dels homes, tractant de guanyar-se-la o amb la seva capacitat o amb la seva astúcia. És un esforç en va construir per si mateixos, donat que el més desitjable ja està a les nostres mans perquè tot ho hem rebut de Déu. I la veritable saviesa és reconèixer aquest gran do que hem rebut: «Tot és vostre: Pau, Apol•ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre» Sí, tot és nostre. Se’ns ha donat gratuïtament el tresor sencer de la salvació. No és el resultat dels nostres esforços o dels èxits dels que puguem gloriar-nos. No ens enganyem a nosaltres mateixos. És una temptació que sovint es fa present en la ment i en el cor dels creients. Tots hem rebut de Déu: l’Evangeli de l’amor, els germans i germanes de l’Església i alhora el nostre futur i el del món. La veritable saviesa és acollir aquest misteri de Déu per al món sencer del qual, gràcies a ell, hem esdevingut partícips. És un misteri que cal acollir, custodiar i comunicar en qualsevol lloc del món sense cansar-se. Pot ser fàcil oblidar que els deixebles són servents i no amos, i fins i tot no ser conscients de la urgència de comunicar aquest misteri a tots els racons de la terra. És indispensable que fem nostra la visió del pla de Déu del que tots som servents, rebutjant qualsevol temptació de tancament i de mandra. L’apòstol, a manera de resum, escriu: «Vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.» És una declaració que soscava qualsevol replegament: l’Església d’avui és cridada a mirar la meta final, que és Déu mateix i a seguir Jesús perquè el món sencer, la història humana es dirigeix vers al Pare que està en el cel. El Senyor Jesús, el primogènit, ens va al davant perquè tots acollim el designi de salvació per al món sencer.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.