Pasqua de Resurrecció
Les Esglésies ortodoxes celebren també avui la Pasqua
Llegir més
Salm responsorial
Salm 117 (118)
Antífona
L’amor del Senyor perdura eternament.
- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
- Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
- Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
- Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
- Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me’n va treure.
- Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
- Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.
- Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.
- Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.
- Quan totes les nacions m’envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.
- Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.
= Quan m’envoltaven com un eixam †
i s’arboraven com foc d’argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.
- M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
- Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
- Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
= «La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»
- No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
- El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.
- Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.
- Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.
- Et dono gràcies perquè m’has escoltat
i has vingut a salvar-me.
- La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
- És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
- Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
- Ah, Senyor, dóna’ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna’ns la victòria!
= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens illumina.
- Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l’altar.
- Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t’exalço, Déu meu.
- Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
