L'Església armènia fa memòria avui de Metz Yeghern, el “Gran Mal”. Es el record de la massacre realitzada durant la Primera Guerra Mundial, en la qual van ser assassinats més d'un milió d'armenis. Llegir més
L’Església armènia fa memòria avui de Metz Yeghern, el “Gran Mal”. Es el record de la massacre realitzada durant la Primera Guerra Mundial, en la qual van ser assassinats més d’un milió d’armenis.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 3,1-8
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
--Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué:
--T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
Li diu Nicodem:
--Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
Jesús respongué:
--T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
En aquest temps litúrgic de Pasqua, la Litúrgia ens obre el capítol tercer de l’Evangeli de Joan i ens presenta Nicodem, membre illustre del sanedrí, home pietós i sense prejudicis. L’hem vist com durant la passió honorava Jesús amb una sepultura digna. L’evangelista Joan ens el presenta en el primer trobament que va tenir amb el jove mestre de Natzaret. Havia madurat en el seu cor una notable estima pel jove profeta, però tenia por de manifestar-la públicament, i decideix per tant, trobar-se de nit amb ell. A la pàgina evangèlica no apareix allò que volia preguntar-li al jove profeta. Allò que manifesta és el respecte religiós que professa cap al jove «mestre que ve de Déu». En efecte, està sorprès per les obres que realitza Jesús. Tanmateix, abans que acabi la presentació i li faci la pregunta, Jesús anticipa la resposta i li diu a Nicodem que la condició indispensable per a la salvació és néixer «de nou». Nicodem, potser una mica irritat, respon: «Com pot néixer un home que ja és vell?». Jesús no enumera les accions que s’han de complir, ni fa una llista dels preceptes a observar; sosté tanmateix la necessitat d’un canvi total de la vida, des del més profund. Renéixer no vol dir fer alguna cosa més o pensar de manera diferent. Renéixer significa acollir en el propi cor l’Esperit de Déu que recrea la vida. Aquest alè espiritual transforma els cors fins a fer-los nous, capaços d’estimar i d’arriscar-se com ningú pot imaginar. Escriu el profeta Ezequiel: «Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu» (Ez 11,19-20). Aquella nit les paraules del profeta es van fer carn en aquell ancià fariseu i li van donar una energia de vida nova: esdevingué deixeble de Jesús.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
