LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Memòria de la deportació dels jueus de Roma el 1943 durant la Segona Guerra Mundial.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 16,11-26

A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. D'allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s'hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
--Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.
Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d'un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
--Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l'esperit:
--En nom de Jesucrist et mano que surtis d'aquesta noia.
I a l'instant l'esperit en va sortir.
Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l'esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:
--Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.
La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’apòstol Pau entra a Europa cap a l’any 50, cridat per «l’Esperit de Jesús». Podríem dir que Europa esperava l’Evangeli, com es desprèn de la súplica del macedoni. En realitat a Roma ja hi havia molts seguidors de Jesús, probablement d’origen jueu, com ens recorda el text dels Fets del Apòstols en la Pentecosta. Però en la narració de Lluc, Filips era la primera etapa del llarg itinerari de la Paraula de Déu cap a Roma portada per Pau. El text continua amb el «nosaltres» deixant entreveure que, en aquest punt, Lluc s’afegeix a la missió de l’apòstol i de Siles. A Filips un grup de dones, guiat per Lídia, una comerciant de teixits temorosa de Déu, va acollir l’apòstol. Aquesta dona, havent escoltat Pau, es va convertir i va demanar de ser batejada. La predicació de l’Evangeli era eficaç i portava a canvis profunds entre la gent. S’assenyala que la predicació evangèlica actuava a partir dels cors de les persones. Així va ser amb una esclava que amb les seves pràctiques procurava molts diners als seus amos. Va ser alliberada per Pau, i va canviar de vida. Era evident que l’Evangeli provocava canvis profunds, però no ho feia a través d’influències directes en el pla polític, econòmic i social. L’Evangeli actuava a través de la conversió del cor de les persones que començaven a comportar-se de manera diversa. En conseqüència la predicació no restava tancada a les cases, sinó que tenia immediates repercussions socials. Aquests canvis però van provocar la reacció d’aquells que havien fet de l’explotació la seva manera de guanyar-se la vida. Tots aquests van instigar la ciutat sencera contra Pau i Siles que van ser arrestats. La predicació de l’Evangeli troba sempre qui vol encadenar-la. Però els deixebles de Jesús ja saben que l’Evangeli és més fort que les cadenes. Mentre Pau i Siles estaven pregant, un terratrèmol va obrir de bat a bat les portes de la presó i va desfer les cadenes dels seus peus i de les seves mans. Són els signes de l’alliberament de tota esclavitud que és fa realitat cada vegada que ens confiem al Senyor.