LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Memòria de sant Egidi, monjo de l'Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant Egidi ha pres el nom de l'església que li està dedicada. Es recorda l'inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L'Església ortodoxa comença l'any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació. Per als musulmans és la Festa del Sacrifici (Aid al-Adha). Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Divendres 1 de setembre

Memòria de sant Egidi, monjo de l’Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant Egidi ha pres el nom de l’església que li està dedicada. Es recorda l’inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L’Església ortodoxa comença l’any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació. Per als musulmans és la Festa del Sacrifici (Aid al-Adha).


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,1-13

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
»Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Avui recordem sant Egidi, un monjo que va viatjar des de de Grècia per assentar-se al sud de França. La tradició el situa en el segle IX, quan l’Església encara no era dividida i els intercanvis entre Orient i Occident eren freqüents. És un signe que avui —dia en què l’Església Ortodoxa comença el seu any litúrgic—volem recollir per pregar per la unitat de l’Església. El sant monjo Egidi ens recorda la primacia de Déu que ha de resplendir en la vida de tots els deixebles. Aquesta va ser la seva opció i per viure-la no va restar sol. Es va convertir en pare d’una comunitat de fills i defensor dels febles, com recorda la seva mà ferida per la fletxa amb la qual el rei volia matar una cérvola. El lloc de la seva mort, en el camí a Compostel•la, va permetre que la seva memòria s’estengués a tots els racons d’Europa. El seu nom ha estat invocat al llarg dels segles per a la guarició de molts mals i diverses malalties. Avui dia, la Comunitat de Sant Egidi, que custodia la petita església dedicada a ell en el Trastevere, a Roma, ha pres el seu nom. El 1973 es va convertir en la primera casa de la Comunitat i continua sent-ne el cor. En ella és custodiada la icona del Sant Rostre, que és present allà on hi ha una Comunitat en el món i present també en la coberta d’aquest llibre, per vetllar per qui l’obri per a la pregària. És una manera senzilla de participar en la pregària d’un poble que d’orient a occident no cessa d’escoltar la Paraula del Senyor i de dirigir-li la pregària per la pau en el món. Recordem avui l’inici de la segona guerra mundial que va devastar el món a mitjans del segle XX. La pàgina de l’Evangeli que hem escoltat ens porta amb Jesús a la muntanya de les benaurances. L’evangelista Mateu fa pujar Jesús a la muntanya, el lloc per excel•lència des del qual Déu instrueix. Jesús té davant seu una multitud que el segueix des de fa uns quants dies. Ens el podem imaginar mentre observa aquells homes i dones: no en sap les històries, però en coneix les preguntes i les necessitats. I en té compassió. En aquest sentiment de compassió trobem la raó de ser de la vida de l’Església i de cada comunitat cristiana. Jesús anomena «benaurats» els pobres i els febles i els qui es commouen per ells. Aquest és el camí nou que proposa al món: una aliança entre els pobres i els deixebles. És el camí de la benaurança, de la felicitat. És el camí del Regne de Déu. Jesús afirma que són feliços els homes i dones pobres d’esperit, és a dir els humils, i continua dient que són feliços els qui ploren, els qui tenen fam, els compassius, els que tenen set de justícia, els nets de cor, els perseguits a causa de la justícia i també els que són insultats i perseguits a causa del seu nom. Unes paraules com aquestes els deixebles no les havien mai sentides fins aquell moment. Semblaven irreals. Per a Jesús eren la realitat del món nou que venia a instaurar. L’Evangeli en les proposa avui també a nosaltres, mentre reprenem la vida ordinària. Possiblement pensem que són unes paraules molt boniques per irrealitzables. Per a Jesús no és així. Ell vol pels deixebles una felicitat autèntica, completa, vigorosa. En canvi nosaltres ens acontentem amb viure una mica millor, una mica més tranquils. I res més. No volem ser «feliços» de veritat. La felicitat s’ha tornat una paraula estranya, excessiva. És una paraula molt forta i molt carregada de contingut, ben diferent de les nostres satisfaccions sovint insignificants. Aquesta pàgina és un veritable Evangeli per a nosaltres, una autèntica «bona notícia», perquè ens aparta d’una vida cada vegada més superficial i ens empeny cap a una existència plena de sentit, vers una alegria molt més profunda. Les benaurances no són massa elevades per nosaltres, com no ho eren per la multitud que les va escoltar per primera vegada. Elles dibuixen el rostre de Jesús. Ell és l’home de les benaurances, l’home pobre, l’home pacífic i amb fam de justícia, l’home apassionat i misericordiós, l’home perseguit i portat a la mort. Mirem-lo i seguim-lo. Si ho fem així, també nosaltres serem feliços.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.