Pregària per la pau

Share On

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Èxode 1,8-14.22

Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d'Egipte, i digué al seu poble:
-Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s'aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n'anirien d'aquest país.
Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d'aprovisionament de Pitom i Ramsès. Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. Per això van esclavitzar els israelites amb duresa i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l'argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.
Finalment el faraó manà a tot el seu poble:
-Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El començament del llibre de l'Èxode interromp la història dels Patriarques i obre la història del poble d'Israel. Ja no hi ha Josep, fill de Jacob, que guiï Egipte. Ara el nou faraó té por del creixement en nombre dels fills d'Israel, un poble considerat estranger i, per tant, susceptible de ser oprimit i eliminat. El passatge conté només uns quants versos presos del primer capítol on es narra la decisió del faraó d'esclavitzar al poble d'Israel. El text parla de mesures molt severes. La primera és imposar als jueus treballs forçarts -una esclavitud real- per a la construcció de dues noves ciutats, Pitom i Ramsès. Però, malgrat la duresa i la crueltat del treball, no es produïen els fruits desitjats. L'autor sagrat assenyala amb una certa ironia: "Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça". En conseqüencia el faraò va prendre una mesura encara més dràstica: "Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes". Era evident la decisió d'oprimir el poble d'Israel fins a la seva eliminació. Sabem que dues dones, amb "temor de Déu", primícia de coneixement com diu l'Escriptura (Pr 1,7), van ser instrument de salvació del poble d'Israel. Era evident que el Senyor, i només ell, guiava la història del seu poble. Aquelles dones, van salvar Moisés, el llibertador, de les aigües del Nil. També nosaltres, febles com aquestes dues dones, si ens deixem guiar pel temor del Senyor podrem ser principi de vida pels altres. Déu beneeix i fa fecunda la vida d'aquells que des del seu temor, serveixen els pobres i els febles.