Pregària pels pobres

Share On

Memòria de Maria de Magdala. Anuncià als deixebles que el Senyor havia ressuscitat.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 20,1.11-18

El primer dia de la setmana -el diumenge-, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. Ells li diuen:
-Dona, per què plores?
Ella els respon:
-S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
Jesús li diu:
-Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:
-Senyor, si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré.
Li diu Jesús:
-Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
-Rabuní! -que vol dir "mestre".
Jesús li diu:
-Deixa'm, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: "He vist el Senyor."
També els va explicar el que ell li havia dit.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Avui la litúrgia fa memòria de Maria Magdalena. Ella, oriünda de Magdala, va trobar Jesús que la va alliberar de "set dimonis". Des d'aleshores es posa a seguir-lo i ja no l'abandona, ni viu ni mort. L'Evangeli ens la presenta mentre està al costat del sepulcre buit i plora. Li han pres el seu Senyor. La pèrdua de l'única persona que uns anys enrere l'havia compresa l'ha feta córrer i l'ha portada a buscar-lo, encara que hagi mort. Nosaltres plorem massa poc la pèrdua del Senyor! Maria en canvi està desconsolada. A tots, als dos àngels i al "jardiner", pregunta per Jesús. Tota ella tendeix a la recerca del Senyor, cap altra cosa l'interessa. És un exemple de l'autentica creient que cerca el Senyor. Pregunta per ell al "jardiner". Ella veu Jesús, però no el reconeix fins que no és cridada pel seu nom. I això és el que ens passa també a nosaltres amb l'Evangeli. No són els nostres ulls que ens permeten reconèixer Jesús, sinó la seva veu. El timbre, el to, el nom pronunciat amb una tendresa que tantes vegades li havia tocat el cor, fan caure la barrera, i Maria reconeix el seu Mestre. Escoltar-lo una vegada significa no abandonar-lo mai. La veu de Crist (l'Evangeli) no s'oblida; només escoltada un instant, ja no s'hi renuncia més. La familiaritat amb les paraules de l'Evangeli és familiaritat amb el Senyor: constitueix el camí per veure'l i trobar-lo. Maria és llança als peus de Jesús i l'abraça amb l'afecte intens de qui ha retrobat l'home decisiu de la seva vida. Però Jesús li diu: "Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans...". L'amor evangèlic és una energia que empeny a anar més enllà. I no era tan clar anar a trobar els apòstols. Jesús dóna la primera notícia de la resurrecció a una dona feble, amb una història difícil. Ella hauria pogut tenir por de no ser creguda, de ser insultada, de la mateixa manera que nosaltres pensem que és absurd creure que l'amor és més fort que la mort, que les llàgrimes poden ser eixugades, que la vida venç la mort. Maria va escoltar de nou la veu del Mestre i va ser més feliç encara mentre corria per anar a trobar els deixebles per anunciar a tots: "He vist al Senyor!" El trobament amb Jesús ho posa tot en marxa. Allò que se'ns dóna no és només per a nosaltres, sinó perquè arribi a moltes persones. El creient no pot guardar-se la felicitat per a si mateix, sinó que necessita comunicar-la a tots. I ho fa corrent! Ella, la pecadora, és la primera anunciadora de l'Evangeli. I no té por gràcies a l'audàcia de la paraula de Jesús El creient és aquell que dóna testimoni amb la seva vida de l'esperança que no enganya. Per això la tradició bizantina l'anomena "l'apòstol dels apòstols".