LA PREGÀRIA CADA DIA

VI de Pascua
Las Iglesias ortodoxas celebran hoy la Pascua. En Israel es Yom Hashoá, el día del recuerdo de la Shoá, en el que se recuerda el exterminio del pueblo judío por los nazis durante la Segunda Guerra Mundial.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 10,25-26.34-35.44-48

Quan Pere estava a punt d'entrar a la casa, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li:
-Alça't, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
Llavors Pere prengué la paraula i digué:
-Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. Pere parlava encara, quan l'Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els creients d'origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l'Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:
-Qui pot privar de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?
Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm responsorial

Salm 97 (98)

Antífona

Esclateu en cants i aclameu el Senyor.

- Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,

- la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.

- El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.

- S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.

- Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

- Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

- Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.

- Amb trompetes i tocs de corn.
aclameu el rei, que és el Senyor,

- Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;

- tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes,

- en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud.

Segona Lectura

1a Joan 4,7-10

Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 15,9-17

Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
"Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Nadie tiene mayor amor que el que da su vida por sus amigos." Quizá los discípulos recordaban a Abrahán, a quien llamaban amigo de Dios, o incluso a Moisés, a quien Dios consideraba su amigo, o quizá no entendían estas palabras de Jesús. Pero, más allá de su comprensión, Jesús mostró con qué amor les amaba.
Y es el amor con el que el Señor nos sigue amando también a nosotros. Como aquellos discípulos, también nosotros podemos esforzarnos por comprenderlo y vivirlo. Pero el Señor nos repite que nos ama primero y que ama a todos, aunque no lo merezcamos. Como nos recuerda el propio Juan en su Primera Epístola: "En esto consiste el amor: no en que nosotros hayamos amado a Dios, sino en que él nos amó y nos envió a su Hijo como víctima de expiación por nuestros pecados" (1 Jn 4,10).
Este es el amor en el que estamos llamados a habitar, a vivir.
El amor de Dios no es un amor cerrado, frío e indiferente al avance del mal. El amor de Dios impulsó (obligó, se podría decir) al Padre a enviar a su propio Hijo para salvar a todos de la esclavitud del pecado y de la muerte. Todos somos sus hijos, es más, él quiere que todos experimentemos su amistad. Y, puesto que Jesús dio su vida por todos, es evidente que todos para Jesús son sus amigos: "Yo os he elegido a vosotros, y os he destinado para que vayáis y deis fruto, y que vuestro fruto permanezca". El amor mutuo que el Señor nos da para vivir no es para quedarnos encerrados en el recinto, sino para dar fruto para todos. Y si en esta página el amor mutuo es el único mandamiento que el Señor da a los discípulos, es porque este amor tiene en sí mismo un destino universal. Ya en el amor mutuo están todos los hombres. Nadie es extranjero ni enemigo para la comunidad de los discípulos. El amor mutuo, nuestra comunión en el Señor, es tan universal como el propio amor de Dios. De hecho, es una pequeña realización de su sueño sobre el mundo. Por eso Jesús había dicho poco antes: "En esto conocerán todos que sois discípulos míos: si os tenéis amor los unos a los otros" (Jn 13,35). La comunión de hermanos y hermanas, la fraternidad que estamos llamados a vivir y disfrutar, es la verdadera fuerza que cambia el mundo. Es nuestra alegría, es la alegría de los pobres y la esperanza de los que esperan una luz en la oscuridad de este mundo nuestro.