Festa de la visitació de Maria a Elisabet. Llegir més
Salm responsorial
Salm 63 (64)
Antífona
Tothom proclamarà l’obra de Déu.
- Escolta, Déu meu, el meu plany,
guarda’m dels enemics que m’amenacen.
- Empara’m contra el complot dels dolents,
dels qui van amb males arts i conspiren.
- Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses;
- tiren d’amagat als innocents,
disparen de sobte, no els veu ningú.
= S’animen l’un a l’altre a fer mal, †
calculen com amagar els seus paranys,
i pensen: «Qui se n’adonarà?»
= Tramen maldats dient-se: †
«Tot ho hem previst i calculat,
ningú no penetra el cor de l’home.»
- Però Déu els dispara una fletxa
i de sobte queden ferits.
- La seva pròpia llengua els ha fet caure;
tothom qui ho veu es mofa d’ells.
= Tota la gent se n’admira, †
proclamen l’obra de Déu
i ponderen tot el que ha fet.
= El just celebra el Senyor †
i en ell troba refugi;
tots els rectes de cor se’n glorien.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
