Salm responsorial
Salm 115 (116 B)
Antífona
Senyor, t’oferiré una víctima d’acció de gràcies.
- Em sento ple de fe, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat!»;
- tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen.»
- Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
- Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
- Compliré les meves prometences al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble.
- Als ulls del Senyor és preciosa
la mort dels seus fidels.
= Ah, Senyor, sóc el teu servent, †
servent teu i fill de la teva serventa!
Tu m’has trencat les cadenes.
- T’oferiré una víctima d’acció de gràcies
invocant el teu nom.
- Compliré el que he promès al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble,
- als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
