XXX del temps ordinari
Record de la històrica trobada d'Assís (1986) en què Joan Pau II va convidar representants de totes les confessions cristianes i de les grans religions mundials a pregar per la pau.
Llegir més
Salm responsorial
Salm 33 (34)
Antífona
Beneïm el Senyor en tot moment.
- Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
- La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
- Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
- He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
- Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
- El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.
- Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.
- Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.
- Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
- Els rics s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.
- Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.
- Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
- Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
- Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
- Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.
- El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
- Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.
- El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit.
- El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l’allibera;
- vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.
- La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.
- El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
