Recuerdo de san Pablo VI (+ 1978), papa. Llegir més
Recuerdo de san Pablo VI (+ 1978), papa.
Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Marc 10,32-45
Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n'estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
-Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.
Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:
-Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà:
-Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren:
-Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà:
-No sabeu què demaneu. ?Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren:
-Sí que podem.
Jesús els digué:
-Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:
-Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
El Evangelio nos presenta a Jesús que sigue caminando con los discípulos hacia Jerusalén. Y, no por casualidad, el evangelista señala que está "delante de ellos", como hace el pastor, mostrando así la responsabilidad de quien guía con amor a quienes le han sido confiados. Jesús les confía, por tercera vez, lo que le sucederá en Jerusalén. Los apóstoles -y los demás- permanecen "consternados". Después de decir estas cosas, Santiago y Juan se acercan a Jesús y le piden sentarse a su derecha, es decir, ocupar un lugar alto e importante. Esto suena aún más triste por el marcado contraste con lo que Jesús acaba de confiar a los discípulos. Una vez más, como había sucedido poco antes, los discípulos estaban muy alejados de las palabras del Maestro. Seguían sometidos a la mentalidad del mundo. No podían pensar en Jesús como un Mesías condenado y asesinado. Y Jesús sigue enseñando cómo debe entenderse el poder entre los cristianos: "El que quiera llegar a ser grande entre vosotros, será vuestro servidor, y el que quiera ser el primero entre vosotros, será esclavo de todos". Jesús muestra cuál es el camino del discípulo: servir gratuita y generosamente a los hermanos y a los pobres. En la comunidad cristiana, el que sirve es grande. Y el que quiere ser el primero debe serlo en el servicio, no en el mando. Y Jesús es el primero en dar el ejemplo: "Que tampoco el Hijo del hombre ha venido a ser servido, sino a servir y a dar su vida como rescate por muchos". Todo cristiano, como la comunidad a la que pertenece, está llamado a contemplar a Jesús y a imitarlo.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
