Fiesta de la Visitación de María a Isabel. Llegir més
Fiesta de la Visitación de María a Isabel.
Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Lluc 1,39-56
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:
-Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà.
Maria digué:
-La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa;
des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
"Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
"Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
La Iglesia celebra hoy la fiesta de la Visitación de María a Isabel. Es el encuentro entre dos mujeres, una joven y la otra avanzada en años. Es una escena sencilla que manifiesta lo que debería suceder cuando los cristianos se encuentran: sentir la alegría de formar parte de la familia de Dios. Los cristianos viven del encuentro, de relaciones, de amistad. Jesús que nace es una esperanza para todos, para cada hombre y cada mujer, una esperanza que no se puede esconder, que hay que anunciar a todos, especialmente a quienes no parecen tener ya mucha esperanza, a los enfermos, a los que están solos, a los que son ancianos y viven en mil dificultades. La alegría de Isabel es la misma alegría que viven los ancianos, los débiles, los que están solos, cada vez que se les visita. Se podría decir que el cristianismo es encontrarse, visitarse, cuidarse unos a otros. La alegría que brota de los encuentros es, en efecto, obra del Espíritu Santo. Después del trágico acontecimiento de la pandemia que nos obligó a un aislamiento antinatural pero necesario, podemos comprender mejor lo vital que es el encuentro. Y qué oportuna es esta fiesta de la visitación que ve partir desde lejos a una joven al encuentro de una anciana embarazada y, por tanto, doblemente necesitada de ayuda y compañía. Ambas entran así en el diseño de salvación más grande que Dios estaba tejiendo en la humanidad para salvarla.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
