Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Marc 11,27-33
Se'n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables i li preguntaren:
-Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?
Jesús els replicà:
-Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. El baptisme de Joan, ?venia de Déu o dels homes? Contesteu-me.
Ells discutien i es deien:
-Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" Però tampoc no podem dir que venia dels homes!
Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta.
Per això respongueren a Jesús:
-No ho sabem.
Llavors Jesús els diu:
-Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Es la tercera vez que Jesús entra en Jerusalén y se pasea por el templo, que ya se ha convertido en el lugar donde enseña habitualmente. Jesús no ha recibido ningún permiso para enseñar. Es un "laico" en el sentido de que no pertenece a ninguna estirpe sacerdotal. Sus oponentes están convencidos de que tienen una autoridad basada en la doctrina de Moisés. Pero ?en qué se basa la autoridad de Jesús para echar a los vendedores del templo, para predicar y curar? Esta pregunta esconde una cuestión básica que ya surgió en la primera predicación de Jesús en la sinagoga de Nazaret. Tanto los habitantes de Nazaret como los jefes del pueblo no aceptan que Jesús tenga autoridad sobre el pueblo y, aún menos, sobre ellos. Jesús, siguiendo un típico método rabínico de responder preguntas formulando otras preguntas, les pregunta: "El bautismo de Juan, ?era del cielo o de los hombres?". Aquellos sacerdotes, escribas y ancianos habrían podido contestar de acuerdo a la verdad. Pero tenían miedo de la reacción de la gente, si desacreditaban la predicación del Bautista. La predicación de Jesús es la continuación de la del Bautista, y ni las cadenas ni los prejuicios pueden silenciar la Palabra de Dios. La Palabra no habla a quien no está dispuesto a acogerla con un corazón abierto. Ya en Nazaret, ante la falta absoluta de búsqueda de la verdad, Jesús no pudo hacer ningún milagro.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
