Fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo Llegir més
Fiesta del Cuerpo y la Sangre de Cristo
Primera Lectura
Èxode 24,3-8
Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu:
-Complirem tot el que el Senyor ha dit.
Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d'Israel. Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió. Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després va prendre el document de l'aliança i el llegí al poble. Ells van respondre:
-Complirem tot el que ha dit el Senyor i l'obeirem.
Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir:
-Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d'acord amb totes les paraules d'aquest document.
Salm responsorial
Salm 115 (116 B)
Ant?fona
Senyor, t?oferir? una v?ctima d?acci? de gr?cies.
- Em sento ple de fe, tot i que deia:
?Que en s?c, de dissortat!?;
- tot i que deia, veient-me perdut:
?Els homes, tots enganyen.?
- Com podria retornar al Senyor
tot el b? que m?ha fet?
- Invocant el seu nom, al?ar? el calze
per celebrar la salvaci?.
- Complir? les meves prometences al Senyor,
ho far? davant tot el seu poble.
- Als ulls del Senyor ?s preciosa
la mort dels seus fidels.
= Ah, Senyor, s?c el teu servent, †
servent teu i fill de la teva serventa!
Tu m?has trencat les cadenes.
- T?oferir? una v?ctima d?acci? de gr?cies
invocant el teu nom.
- Complir? el que he prom?s al Senyor,
ho far? davant tot el seu poble,
- als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
Segona Lectura
Hebreus 9,11-15
Però Crist ha vingut com a gran sacerdot dels béns que ara comencen i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'home, ja que no pertany al món creat. Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seva pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més. La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment. Però la sang de Crist, que per l'Esperit etern s'ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres mortes, i podrem donar culte al Déu viu.
Així, doncs, el Crist és mitjancer d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l'herència eterna que els havia estat promesa.
Lectura de l'Evangeli
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Marc 14,12-16.22-26
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
-On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
-Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
-Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Homilia
Hoy celebramos la fiesta del Cuerpo de Cristo. Se instituyó en un momento del cristianismo europeo en el que muchos ponían en duda la presencia de Cristo en la eucaristía, y al hacerlo eliminaban la fuerza de la santa liturgia, corazón de la vida cristiana. Con esta fiesta la Iglesia quería ayudar a sus hijos a descubrir la fuerza que tiene la presencia real de Jesús entre los suyos a través del pan y del vino consagrados. Y la propone nuevamente cada año para que todos podamos apreciar la concreción del amor de Jesús que hay en ella. La lectura del Evangelio de Marcos conecta esta fiesta con su verdadero origen, con aquella última cena que Jesús quiso celebrar con sus discípulos antes de su pasión. Y la primera comunidad cristiana comprendió lo importantes que eran para su vida las palabras que Jesús pronunció en aquella cena cuando tomó el pan, se lo dio a aquellos discípulos y les dijo: "Este es mi cuerpo"; y cuando les pasó el cáliz a todos para que bebieran y dijo: "Esta es mi sangre".
Las palabras que Jesús pronunció en aquella cena -y que el sacerdote repite exactamente en el altar- sugieren que Jesús no está presente de cualquier manera en el pan y en el vino consagrados. Está presente como un cuerpo "partido", como una sangre "derramada" por todos; un cuerpo que no se queda nada para sí mismo, un cuerpo que se hace pan y bebida para alimentarnos y calmar nuestra sed a lo largo de toda nuestra vida; un cuerpo que se reparte generosamente y gratuitamente: aquel pan y aquel vino no se compran, no tienen precio. Son un cuerpo que ama y que da la vida por los demás. Son el cuerpo del amor de Dios, el cuerpo de Jesús que se da por completo, que no se rige por la avaricia ni calcula ni huye. Y enseña a los discípulos a amar siempre, a dar su vida por los demás, como hizo él y como sigue haciendo. Aquella hostia consagrada es un escándalo para nosotros, que siempre intentamos huir, para un mundo acostumbrado a convertirlo todo en un mercado, para una sociedad que no hace nada gratuitamente. Aquella hostia es una lección también para la Iglesia: le enseña a ser una comunidad que vive para salvar a los demás y no para preservarse a ella misma.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
