Memòria de Llàtzer de Betània. Pregària per tots els malats greus i pels moribunds. Record dels malalts per la SIDA. Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més
Memòria de Llàtzer de Betània. Pregària per tots els malats greus i pels moribunds. Record dels malalts per la SIDA. Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Gènesi 49,2.8-10
Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
»Judà, els teus germans t'enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu
els teus germans.
Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t'ajeus i t'estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills
el comandament,
fins que vindrà aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El fragment que se'ns proposa és només una petita part de les "benediccions de Jacob". La benedicció en la Bíblia expressa la continuïtat d'una vida marcada per la benvolent presència de Déu, en la qual confia l'home. El Senyor, el Beneït, fa que els qui l'escolten i a Ell s'encomanen participin de la seva pròpia vida i del seu amor. Abans de la seva mort, Jacob-Israel beneeix els seus fills i en la benedicció descriu la situació dels seus fills, que són al mateix temps els fundadors de les tribus d'Israel, els diferents grups que formaran el poble de Déu i dels quals podrem seguir els esdeveniments que comencen en el llibre d'Èxode fins a la terra promesa. Aquest passatge indica quina serà el futur de Judà, del qual vindrà el Messies. La tribu de Judà és presentada com aquella a la qual és encomanat el govern, la reialesa: "El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran". Judà és la tribu que engendrarà el Messies, el descendent de David. A l'inici de l'Evangeli de Mateu llegim: "Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham. Abraham va ser el pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans...". En aquesta genealogia es mostra la continuïtat d'una història que no és fruit de l'atzar o del destí, és marcada i guiada per Déu que, a través dels homes i les dones, fa possible la realització de la història de la salvació que ell guia amb cura i amor paterns. La història de la nostra salvació té les seves arrels en aquesta història del poble d'Israel. Per això som convidats a llegir-la i a comprendre-la. Nosaltres també en formem part.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
