LA PREGÀRIA CADA DIA

Festa del Baptisme del Senyor

Primera Lectura

Isaïes 40,1-5.9-11

"Consoleu, el meu poble",
diu el vostre Déu.
"Parleu al cor de Jerusalem anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor doble paga
per tots els seus pecats."
Escolteu una veu que crida:
"Prepareu en el desert
el camí del Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta al nostre Déu.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
Llavors apareixerà glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat."
Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
"Aquí teniu el vostre Déu!
El Senyor Déu arriba amb poder,
amb la força del seu braç tota cosa.
L'acompanya el fruit la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
Com un pastor ell pastura el seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
guia les ovelles que crien."

Salm responsorial

Salm 103 (104)

Antífona

Senyor, Déu meu, que n’ets de gran!

- Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!

- Vas revestit d’honor i majestat,
t’embolcalla la llum com un mantell.

- Has estès el cel com una vela,
damunt les aigües t’has bastit un palau.

- Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents.

- Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames et serveixen.

- Assentares la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.

- La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.

- Les vas amenaçar i fugiren a l’instant,
esverades de sentir el retruny del teu tro;

- pujaren les muntanyes, baixaren per les valls,
fins al lloc que els havies assignat;

- els fixares un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.

- De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.

- Els animals feréstecs s’hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set.

- A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.

- Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;

- fas néixer l’herba per al bestiar
i les plantes al servei de l’home:

- fas sortir el pa de la terra
i el vi que alegra el cor dels homes;

- amb l’oli fas brillant el seu rostre
i amb el pa sostens el seu cor.

- El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà;

- allà els ocells hi fan els seus nius,
a la seva copa hi habita la cigonya.

- Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines.

- Has creat la lluna, que assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.

- Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;

- els lleons rugeixen buscant la seva presa,
reclamant a Déu el seu menjar.

- Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus;

- i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.

= Que en són, de variades, Senyor, les teves obres! †
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.

= Mireu el mar, immens per totes bandes; †
són incomptables els animals que s’hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;

- tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, que creares per jugar-hi.

- Tots esperen de la teva mà
que els donis l’aliment al seu temps:

- els el dónes, i ells l’arrepleguen;
obres la mà, i se sacien de béns.

= Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; †
si els retires l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.

- Quan envies el teu esperit, reneix la creació,
i renoves la faç de la terra.

- Glòria al Senyor per sempre!
Que s’alegri el Senyor de la seva obra!

- Ell fa tremolar la terra quan la mira,
toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.

- Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

- Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.

= Que desapareguin de la terra els pecadors, †
i no hi quedi rastre dels injustos.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Segona Lectura

Titus 2,11-14; 3,4-7

Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé.
Però ara Déu, salvador nostre, ha manifestat la seva bondat i el seu amor als homes. Ell ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó en virtut del seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l'Esperit Sant que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador. Així, fets justos per la seva gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 3,15-16.21-22

El poble vivia en l'expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:
-Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
-Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La Litúrgia d'aquest diumenge commemora el Baptisme de Jesús. És tracta de la tercera manifestació del Senyor després de la primera duta a terme als pastors la nit de Nadal i la segona als savis en l'Epifania. Avui som portats a la riba del Jordà, on Joan predicava la conversió dels cors i administrava un baptisme de penitència. Molts sortien de casa seva, deixaven els seus llocs habituals, i se n'anaven a aquell indret, lluny de Jerusalem. Es creia que en aquell punt -on l'antic poble d'Israel havia creuat el Jordà per entrar a la terra promesa- precisament allí, el Senyor manifestaria novament al poble la seva força alliberadora. Lluc assenyala que tot el poble "vivia en l'expectació". També Jesús va deixar Natzaret per arribar-hi, i esperar, juntament amb la multitud, la manifestació del poder de Déu.
Jesús es posa en fila per deixar-se batejar. Després de tot ningú pot batejar-se a si mateix, ningú es pot donar l'Esperit i la gràcia. Jesús, podríem dir, en la seva humilitat de Fill deixa que l'Esperit davalli sobre ell i prengui plena possessió del seu cor i de la seva ment. Aquell dia Jesús es recull en la pregària i s'immergeix en l'aigua, fins a desaparèixer de la mirada dels presents. Quan emergeix, s'obren els cels. Aquest és el moment esperat pels profetes. Isaïes ho havia implorat: "Oh, si esquincessis el cel i baixessis!" (63,19). Aquesta antiga pregària troba ara el seu acompliment: "el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell" (Lc 3,21-22), i el Pare li respon: "Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut". El cel trist dels homes s'obre i es pot veure el nou i gran designi d'amor de Déu per a tots els homes. Fins i tot per a Jesús comença un temps nou. Immergim-nos en el designi d'amor de Jesús. És el seu amor, no el nostre. Nosaltres som alliberats de nosaltres mateixos i del nostre esperit mesquí. L'Església, com el Baptista, aquí i en tot el món ens exhorta i ens ajuda a immergir-nos en la nova història que Jesús ha iniciat.