Dilluns de l'Àngel Llegir més
Dilluns de l'Àngel
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 28,8-15
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a portar l'anunci als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i els digué:
-Déu vos guard.
Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els diu:
-No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats, tot donant-los aquesta consigna:
-Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
I aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Evangeli ens porta al dia de la resurrecció. Les dones acaben de rebre l'anunci: Jesús ha ressuscitat! L'àngel les convida a anar de pressa a trobar els deixebles. Diu l'evangelista: "Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a portar l'anunci als deixebles". Però Jesús els va sortir al pas i els repeteix les paraules de l'àngel: "No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran". Jesús ressuscitat vol que els deixebles vagin a Galilea, la regió perifèrica on havia començat la seva predicació. La Pasqua representa un nou inici. No falta qui voldria aturar la Pasqua i la seva força de canvi, perquè tot resti com sempre. Mateu explica que els caps religiosos, esglaiats pels relats dels guardes, els corrompen amb diners i els convencen perquè menteixin: el cos de Jesús hauria estat robat pels deixebles mentre ells dormien. El món vol les tombes segellades i es serveix de la mentida i la corrupció perquè no s'escampi la noticia que Jesús ha ressuscitat. Des d'aquella primera Pasqua, el qui anunciï aquesta notícia, podrà ser portat davant de reis i jutges i ser condemnat. I malauradament encara avui hi ha molts cristians que pateixen a causa de la Pasqua. I aquest és el sentit dels atemptats que de vegades colpegen els cristians que es reuneixen per celebrar el Diumenge. Es tracta de la cultura de la mort que continua atacant els cristians mentre celebren el misteri central de la seva fe: la Pasqua de resurrecció, la victòria del bé sobre el mal. El menyspreu per qualsevol vida es veu reforçat per aquesta cultura de la mort. La cultura de la mort droga els vius, els embruta, els adorm perquè siguin esclaus i justifica el comerç de la mort: l'aliment s'oculta a qui passa gana, la droga s'ofereix als resignats, les armes es venen als qui tenen ràbia. I es mor, es mor en tantes terres, de manera diversa, pensant que això succeeix per motius diferents, però el patró sempre és el mateix, és el disseny de la cultura de la mort que vol els homes estúpids i egoistes, ja des de joves, perquè siguin esclaus. Volen fer callar també els seus deixebles. No tinguem por! L'Evangeli de la Pasqua ens demostra que només calen dues dones, fidels en tot a l'Evangeli, per vèncer les intrigues dels poderosos i fer que es difongui al llarg de la història el dinamisme d'amor de la resurrecció de Jesús.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
