LA PREGÀRIA CADA DIA

XXVI del temps ordinari
Festa dels sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. L'Església etíop, una de les primeres de l'Àfrica, venera sant Miquel com el seu protector.

Primera Lectura

Amós 6,1.4-7

Ai dels qui viviu tranquils a Sió
i us creieu segurs turó de Samaria!
Sou la gent important
de la primera de les nacions.
Els israelites acuden a vosaltres,
Us ajaieu en llits de marfil,
us estireu en els vostres divans,
mengeu els anyells més tendres
i els vedells engreixats en estables.
Improviseu cants al so de l'arpa
i, com David, instruments nous.
Beveu el vi en grans copes
i us perfumeu les essències més fines,
però no us fa pena el desastre amenaça les tribus de Josep.
Per això vosaltres sereu els primers les files dels deportats:
així s'haurà acabat'orgia dels vividors!

Salm responsorial

Salm 145 (146)

Antífona

Feliç el qui espera en el Senyor.

= Lloa el Senyor, ànima meva. †
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

- No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

- Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

- Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob,
el qui espera en el Senyor, el seu Déu,

- que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

= Ell es manté fidel per sempre, †
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

- El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,

- el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;

= el Senyor guarda els forasters, †
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

- El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Segona Lectura

1a Timoteu 6,11-16

Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la dolcesa. Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. Davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats pel qui és el benaurat i l'únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l'únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 16,19-31

"Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
"El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
"Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:
"-Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
"Abraham li respongué:
"-Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
"El ric va insistir:
"-Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
"Abraham li respongué:
"-Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
"El ric insistí encara:
"-No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
"Abraham li digué:
"-Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin", diu el pare Abraham en la paràbola del pobre Llàtzer. Avui és el diumenge del pobre Llàtzer, d'aquell que jeu a la porta del ric, cobert de nafres, desitjós de afartar-se del que cau de la seva taula. I és també la festa de la Paraula de Déu, de la paraula que Déu ha volgut donar-nos amb "Moisès i els profetes" perquè tots poguéssim salvar-nos. La Paraula de Déu fa que anem a trobar els molts pobres Llàtzers que hi ha en el món, ens ensenya a commoure'ns per les seves nafres, a escandalitzar-nos de la seva fam. Tinguem-lo present, perquè Llàtzer ens acollirà en el cel i intercedirà per nosaltres. "Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure". Jesús vol que els homes no visquin despreocupats, que no se sentin "segurs", com els qui viuen tranquils, com diu el profeta Amós. Quan un viu despreocupat accepta un món de patiment i cava una fossa d'amor que ja no es pot superar. El contrari d'un cor despreocupat i superficial no és una vida d'heroi o agitada: és un cor humà i bo.
"Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i lli, i celebrava cada dia festes esplèndides". Aquest home, sense nom, no és descrit com un malgastador, ni tampoc com un explotador dels seus servents. És algú com els altres i es comporta igual que els de la seva condició: viu de manera despreocupada la seva riquesa i no se'n recorda del pobre "que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric". Després de la mort dels dos protagonistes, s'obre un escenari totalment diferent. Però aquesta vegada, es veu clarament quin és el pensament de Déu i el seu judici. Tant el ric com Llàtzer són "fills d'Abraham". Però Llàtzer seu amb ell en la taula celestial. El ric, en canvi, no és acceptat en els tabernacles eterns i ha caigut en el lloc dels turments.
El ric i el pobre moren. I el món s'inverteix. Com en les benaurances. Jesús no espanta, sinó que tranquil·litza els homes. Però el Senyor intenta explicar la vida tal com realment és. Revela al ric que l'alegria i el futur no es troben en la riquesa. I que sense l'altre, un es queda sol i construeix un infern. Què es pot fer? Hi ha esperança per al ric? Pot canviar el ric? Aquesta pregunta angoixa enormement Jesús. "És més fàcil que un camell passi pel forat de l'agulla, que no pas que un ric entri al Regne del cel", dirà. Va estimar aquell home ric, però no va ser estimat. Què es pot fer? Hem d'omplir molts abismes d'ignorància, de distància, de paraules que falten, de mans que no es tendeixen, de consol que és negat. Omplim aquests abismes, com va fer l'administrador deshonest, invertint en misericòrdia; com el samarità, que amb la compassió estima a un desconegut i el converteix en el seu proïsme. Jesús insisteix, descrivint la resposta d'Abraham al ric, en la idea que no necessitem fets miraculosos per convertir el nostre cor, per omplir aquests abismes. N'hi ha prou amb l'Evangeli, que obre el cor dels homes i els converteix en humans i propers als altres. Per això avui agraïm el do de la Paraula de Déu que ens permet reconèixer Llàtzer com el nostre germà i tenir amb ell un nom i una història que ens porta a la salvació