LA PREGÀRIA CADA DIA

Memòria de tots els Sants
Memòria de tots els Sants, els noms dels quals estan escrits al cel. En comunió amb ells, ens adrecem al Senyor reconeixent que som fills seus.

Primera Lectura

Apocalipsi 7,2-4.9-14

Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
-No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. I proclamaven amb veu forta:
-La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu dient:
-Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
-Aquests que porten vestits blancs, qui són i d'on vénen?
Jo li vaig respondre:
-Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
-Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs.

Salm responsorial

Salm 23 (24)

Antífona

Oh Senyor, ets el rei de la glòria.

- És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.

- Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.

- Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?

= El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, †
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d’enganyar.

- Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.

- Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor de l’univers,
ell és el rei de la glòria.

Segona Lectura

1a Joan 3,1-3

Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,1-12

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
-Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
"Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
"Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
"Feliços els compassius, perquè seran compadits.
"Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
"Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
"Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Església, veritable mare i mestra, que fa tot el possible per portar els seus fills a la santedat, ens presenta avui la gran munió dels sants comuns. Podríem dir que els sants dels quals avui es fa memòria són la multitud d'aquells que, com el publicà, han reconegut el seu pecat, han renunciat a utilitzar excuses i privilegis i s'han confiat a la misericòrdia de Déu (vegeu Lc 18,10-14). No són herois de la vida espiritual, susceptibles de ser admirats però impossibles d'imitar. Són homes i dones normals i corrents, una multitud formada pels deixebles de tots els temps que han procurat escoltar l'Evangeli, una multitud formada també per persones no creients però plenes de bona voluntat que no han volgut viure només per a elles mateixes.
La lectura del llibre de l'Apocalipsi, que hem escoltat, obre a Joan una increïble visió: "Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans" (7,9). Ningú, independentment de la seva cultura i del poble al qual pertanyi, queda exclòs, sempre que ho vulgui, de participar en la vida dels sants. Aquella multitud està formada per tots els "fills de Déu": és la família dels sants. Per tant, de sant se n'és no després de mort, sinó ja des d'ara, quan entrem a formar part de la familia Dei, quan som "separats" ("sant" vol dir això) del trist destí d'aquest món.
Es tracta veritablement d'una dimensió que revoluciona la vida dels homes. En termes evangèlics la santedat, descrita en les benaurances (vegeu Mt 5,1-12), ha estat definida agudament per algú com "la carta constitucional" de l'home del segle XXI. Les benaurances poden ajudar els homes a sortir de les condicions tristes en les quals es troben. La concepció de la felicitat evangèlica, a la inversa de la felicitat de la cultura dominant, és en realitat una indicació preciosa. És veritat que podem preguntar-nos: ¿com es pot ser feliç quan s'és pobre, afligit, humil, misericordiós? Amb tot, si mirem més atentament les causes de l'amargura de la vida, les descobrim en la insaciabilitat, en l'arrogància, en la prevaricació, en la indiferència dels homes. Per tant, la via de la santedat no és una via extraordinària; més aviat és el camí quotidià dels homes i dones que procuren viure a la llum de l'Evangeli.