Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Saviesa 18,14-16; 19,6-9
Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l'extermini; brandava com una espasa esmolada el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. Tota la creació, obeint les teves ordres, va ser remodelada de cap i de nou en cada una de les seves espècies, perquè els teus fills fossin guardats de tot mal.
I així pogueren veure el núvol cobrint la formació d'Israel, la terra eixuta emergint de l'indret on fins llavors hi havia aigua, el Mar Roig que es tornava un camí sense entrebancs, les onades violentes convertides en plana verdejant. Per aquí va passar tot un poble protegit per la teva mà, contemplant aquells prodigis admirables. Com cavalls aviats a pasturar, com anyells enjogassats, et lloaven a tu, Senyor, que els alliberaves.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'autor ha celebrat els prodigis que Déu ha fet pel seu poble, per alliberar-lo de l'esclavitud a Egipte. Al final del llibre torna a l'acte final de la sortida d'Egipte, el pas del mar, i s'hi entrellacen altres aspectes del llarg viatge pel desert fins arribar a la terra promesa, com el do del mannà (vegeu v. 11). Tot és descrit com una remodelació de la creació, que manifesta a través de la seva transformació el poder de Déu que ve a salvar el seu poble. Res és impossible per a Déu. Els elements canvien davant d'aquell que és el Senyor de l'univers. Les paraules de la Saviesa ens suggereixen insistentment de confiar la nostra vida al Senyor, perquè ell ens ajudarà a trobar la saviesa que ens permetrà comprendre el camí del bé i gaudir de la seva presència enmig nostre. Davant els canvis tan grans que han fet encara més complexa i incerta la vida del món, la Saviesa recalca la presència de Déu com a font d'esperança. Ell no deixarà que els seus fills restin aixafats per les forces del mal que de vegades semblen prevaler, ni permetrà que aquells que viuen en la justícia i l'amor siguin exterminats. El pas del mar és el compliment de la Pasqua, és el pas a través de les aigües del baptisme que generen en nosaltres una nova criatura.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
