Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Isaïes 65,17-21
Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d'alegria.
Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
Ja no hi haurà nadons
que visquin pocs dies,
ni adults que no arribin
a una llarga vellesa.
Morirà jove qui mori a cent anys,
i tindran per maleït el qui no hi arribi.
Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes i en menjaran els fruits.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Ja fa bastant temps que han tornat a Jerusalem, però als israelites els costa tornar el cor al Senyor, mantenir la seva llei i redescobrir l'alegria de l'aliança amb el Senyor i participar del seu projecte d'amor. Isaïes vol sacsejar el poble d'Israel per treure'l de la resignació en la que ha caigut després del retorn de l'exili, com si ara ja no fos possible l'esperança per construir un futur. La Paraula de Déu torna a ressonar per desvetllar Israel de la letargia i la resignació. El Senyor, un vegada més, mostra la seva visió i alhora la missió que els vol confiar: "Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé una Jerusalem joiosa, el seu poble desbordarà d'alegria". El Senyor intervé i dóna una nova visió al seu poble, un nou somni i, amb ell, una nova energia. El Senyor baixa una vegada més entre el seu poble i el compromet en el seu gran projecte, en el somni de fer de tots els pobles una família, i de Jerusalem la ciutat de tots. Serà una ciutat on "no s'hi sentirà mai més cap plor ni cap crit de dolor". I encara: "Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies, ni adults que no arribin a una llarga vellesa". És un somni que encara avui destaca en tota la seva profecia, de manera que sigui vençuda la temptació que els pobles es tanquin cadascun en el seu horitzó limitat. És el temps de reviure la visió universal de la salvació de tots els pobles.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
