Els jueus celebren la festa de Shavuot (Pentecosta) Llegir més
Els jueus celebren la festa de Shavuot (Pentecosta)
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 28,16-20.30-31
Quan haguérem entrat a Roma, Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.
Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué:
-Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans. Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort. Però els jueus s'hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, tot i que no tenia res de què acusar els de la meva nació. Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per raó de l'esperança d'Israel.
Pau es va quedar dos anys sencers a l'allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l'anaven a trobar. Els anunciava el Regne de Déu i els instruïa sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El final del llibre dels Fets descriu breument el lliurament de l'Evangeli a Roma. Pau comença la seva missió en una casa particular, mentre estava sota arrest domiciliari si bé amb una certa benvolença per part de les autoritats romanes. De seguida fa cridar els més alts representants de la comunitat jueva. I encara que molts d'ells no acceptessin la seva predicació, no li eren hostils, al contrari van mostrar una gran tolerància cap a ell, admetent explícitament que no tenien res contra ell. Pau es va quedar en aquesta casa, situada molt probablement prop del barri jueu, durant dos anys. I la transforma en un centre missioner. Tot i estar encadenat, Pau desenvolupa un treball apostòlic intens: rebia gent, predicava, pregava i escrivia cartes a les comunitats llunyanes. Res, ni tan sols les cadenes impedien a l'apòstol comunicar l'Evangeli. Quin exemple per nosaltres que, tot i tenir a la nostra disposició eines i mitjans, ens costa de parlar al cor de la gent! Arribats a aquest punt, Lluc interromp en sec la narració, volent indicar que a partir d'aquest moment començava la difusió del cristianisme al món sencer. Ni tan sols narra el martiri de Pau. Per altres fonts sabem que, cap al final del segon any d'estada a Roma, va canviar el clima polític vers els cristians. Neró va desfermar una persecució contra ells i tant Pere com Pau foren morts. Lluc assenyala només que Pau predicava amb tota valentia la fe cristiana. El jove que guardava els mantells mentre apedregaven Esteve, s'ha deixat seduir per Jesús fins al punt d'encaminar-se pels carrers dels món "anunciant l'Evangeli i curant els malats".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
