LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 15,1-3.11-32

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
-Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
I digué encara:
-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
"-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
"Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
"Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors entrà dintre d'ell i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m'estic aquí morint de fam! M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
"Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
"-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
"Però el pare digué als seus criats:
"-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
"I es posaren a celebrar-ho.
"Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
"-El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
"El fill gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
"-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
"El pare li contestà:
"-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mentre continuem el nostre camí quaresmal seguint Jesús, se'ns ofereix aquest relat evangèlic sobre el perdó. La paràbola del fill pròdig mostra quina és la manera d'actuar de Déu amb els seus fills: el d'un pare inimaginablement misericordiós. Tot el relat és construït per mostrar l'inesperat comportament del pare vers el fill que havia marxat de casa malbaratant els béns rebuts. No obstant, el pare ocupa el centre de l'escenari. L'abraçada amb el fill és la culminació de la paràbola. El pare, malgrat tot el que el fill petit li ha fet, espera que torni a casa per fer festa. Si el Pare del cel és així, podia Jesús comportar-se d'una manera diversa? La paràbola continua i presenta el fill gran. L'evangelista explica que aquest també era ben lluny dels sentiments de misericòrdia del pare. És commovedora l'escena del pare que, així que veu que el fill petits torna, corre a rebre'l. Així és el Pare del cel, com el pare de la paràbola, diu Jesús. Ell ve corrent al nostre encontre per tal de recobrar-nos. Aquest és el significat del perdó cristià: el perdó neix de Déu, fins i tot abans que tinguem intenció de penedir-nos. A nosaltres només se'ns demana de rebre'l, de reconèixer-lo. L'escena del pare que abraça el fill és la icona més entenedora del sagrament de la Confessió i, en qualsevol cas, del perdó. El pare sembla no saber estar sense els fills. Per això, surt a buscar el fill gran que no volia entrar: vol que ell també abraci el germà. Déu és així: ens precedeix en l'amor i corre cap a nosaltres, pecadors, per abraçar-nos i per ensenyar-nos a abraçar. La Quaresma és un temps oportú per viure la riquesa i la joia del perdó, tant amb la confessió com amb la reconciliació entre els germans.