Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Els jueus celebren la festa de Shavuot (Pentecosta). Llegir més
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Els jueus celebren la festa de Shavuot (Pentecosta).
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,29-33
Els seus deixebles li diuen:
-Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
Jesús els respongué:
-Ara creieu? Arriba l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús resumeix la seva missió: "He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare" (v.28). És la seva història descrita en poques paraules: venir del Pare i tornar a Ell amb la humanitat redimida. Els deixebles pensen que ho han entès tot. En efecte, com que Jesús els ha obert el cor, revelant la bellesa de la vida amb el Pare que els ofereix, creuen que ja la posseeixen. És la superficialitat de qui redueix la fe a una simple fórmula que només cal comprendre o a rituals i normes que només cal observar. Jesús continua parlant-los perquè creixin en el coneixement del seu misteri i en l'amor de Déu. No els deixa a mercè de l'orgull i de la pretensió que han arribat finalment a comprendre l'Evangeli. Els posa davant la seva debilitat, davant la fragilitat de la seva fe. Els diu: "Ara creieu? Ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi". Per a Jesús aquestes són unes paraules molt amargues, però no els abandona. Més aviat, els retorna a la dimensió d'allò que és real. La dispersió és la clara conseqüència de la seva desconfiança en Jesús i en el seu poder. A l'Hort de les Oliveres aquestes paraules es faran realitat: tots fugiran, també els més amics. Només el Pare resta al seu costat. Jesús n'és ben conscient. Durant la passió, el Pare serà el seu únic refugi. La fe en el Pare el farà cridar a la creu: "per què m'has abandonat?" Una pregària dramàtica que revela la seva fe en el Pare. Ell és la pau per a Jesús. I Jesús vol que ho sigui també per als deixebles. La seva pau, la nostra pau és en Jesús: "Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau". I la pau serà el primer do de Jesús ressuscitat als deixebles tancats en el cenacle. La unió amb Jesús és pau per a tots els deixebles, els d'aleshores i els d'ara. Els deixebles patiran persecucions com Jesús, però no han de témer: "jo he vençut el món", els diu Jesús, i ens ho diu també a nosaltres.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
