Festa de sant Egidi, monjo de l'Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant Egidi ha pres el nom de l'església que li està dedicada a Roma. Es recorda l'inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L'Església ortodoxa comença l'any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació. Llegir més
Festa de sant Egidi, monjo de l'Orient vingut a Occident. Visqué a França i es convertí en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant Egidi ha pres el nom de l'església que li està dedicada a Roma. Es recorda l'inici de la segona guerra mundial: pregària per la fi de totes les guerres. L'Església ortodoxa comença l'any litúrgic. Jornada mundial de pregària per la cura de la creació.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 4, 38-44
Quan va anar-se'n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-los.
Així que el sol s'hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
-Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué:
-Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Avui recordem sant Egidi, un monjo que va deixar Grècia per establir-se al sud de França. La tradició el situa al segle IX, quan l'Església encara era indivisa i els intercanvis entre Orient i Occident eren freqüents. És un signe que avui -dia en què l'Església Ortodoxa comença el seu any litúrgic- volem fer nostre per pregar per la unitat de l'Església. El sant monjo Egidi ens recorda la primacia de Déu, que ha de resplendir en la vida dels deixebles. Per a aquesta opció no va estar sol. Es va convertir en pare d'una comunitat de fills i en defensor dels febles, tal com recorda la seva mà ferida per la fletxa amb la qual el rei volia matar una cérvola. L'indret on va morir, situat en el Camí de Sant Jaume, va permetre que la seva memòria s'estengués per tots els racons d'Europa. El seu nom ha estat invocat al llarg dels segles per la guarició del mal, de qualsevol mal. Avui, la Comunitat de Sant'Egidio, que custodia la petita església a ell dedicada al cor del Trastevere a Roma, n'ha pres el nom. El 1973 es va convertir en la primera casa de la comunitat, i en continua sent el seu cor. El passatge evangèlic que hem escoltat ens presenta l'inici de la vida pública de Jesús, marcada per nombroses guaricions. La casa de Cafarnaüm és el model de totes les comunitats. Jesús es queda a casa fins al final de la jornada i, cap al tard, veu com els qui tenen malalts els hi porten a la porta d'aquella casa. La casa de Pere, que ara s'ha convertit en casa de Jesús, es converteix en un lloc on tothom acudeix. Saben que hi són ben rebuts. És la vocació de l'Església i de tota comunitat cristiana. És l'experiència que ha viscut la Comunitat de Sant'Egidio des dels seus inicis. Ser una porta a la qual poder trucar i rebre consol. Així és el començament de la vida pública de Jesús. L'evangelista ens indica la font d'on brollen les guaricions: la pregària de Jesús. Lluc escriu que Jesús «un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari» per pregar. D'aquí naixia la seva força. Aquest és un gran ensenyament per a totes les comunitats cristianes i per a cadascun de nosaltres. Dirigir la nostra pregària al Senyor significa rebre de Déu el poder de l'amor que transforma i guareix. Jesús ens allibera de la mandra dels nostres costums habituals, i ens porta amb ell a comunicar l'Evangeli a tot el món i a guarir tots els mals i totes les malalties.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
