Festa de l'apòstol Jaume fill de Zebedeu. Fou el primer dels Dotze que va patir el martiri. El seu cos es venera a Santiago de Compostel·la.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 20,20-28

Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà:
-Què vols?
Ella li respongué:
-Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús contestà:
-No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen:
-Sí que podem.
Jesús els diu:
-Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué:
-Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.
(Mc 10,46-52; Lc 18,35-43)

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús havia trobat Jaume vora el llac de Galilea, i l'havia cridat a seguir-lo junt amb el seu germà Joan. Amb l'escolta immediata de la invitació de Jesús a seguir-lo, Jaume -anomenat el "major" per distingir-lo de l'altre Jaume- va començar el seu camí de deixeble. Com tots els altres no sempre havia entès l'amor del Senyor en la seva vida i també ell, com els altres, es va deixar vèncer per la temptació de demanar una seguretat, un rol per a ell. Realment el discipulatge demana abans de tot l'escolta del mestre i no la recerca del propi lloc. Per desgràcia és fàcil caure en la temptació de ser mestre d'un mateix. De vegades passa de manera subtil, potser quan busquem, com es diu habitualment, de realitzar-nos nosaltres mateixos. El deixeble no és cridat a realitzar-se ell mateix ni tampoc a afirmar les pròpies idees. L'episodi narrat per Mateu mostra la dificultat que cadascú de nosaltres troba en el seguiment del Senyor. La petició de tenir un lloc a la dreta de Jesús no era innocent per part de la mare dels dos fills. I la reacció de gelosia dels altres no es fa esperar. Jesús, amb paciència, els corregeix i els continua parlant. I Jaume, que potser no havia comprès fins al fons la resposta de Jesús, no el deixa de seguir i d'escoltar com tampoc no deixa de rebre la correcció del mestre quan, per excés de zel, vol enviar foc del cel per aniquilar els samaritans que no volien acollir Jesús. Però el fet de trobar-se amb Jesús ressuscitat i l'acolliment de l'Esperit Sant en el seu cor fan de Jaume un testimoni de l'Evangeli fins al vessament de sang. Diu la tradició que va ser el primer apòstol a arribar al martiri. Aquell dia, Jaume va beure el mateix calze que Jesús havia begut. La seva vida havia esdevingut com la del seu mestre: gastada pels altres. Era el que li havia demanat el seu Senyor. I obeint fins a la fi, Jaume va realitzar la missió que Jesús li havia confiat.