Comparteix-Ho

XXIV del temps ordinari
Record de Maria, mare de Jesús, dolorosa sota la creu, i de tots aquells que viuen la compassió amb qui està crucificat, sol, condemnat.


Primera Lectura

Èxode 32,7-11.13-14

El Senyor digué a Moisès:
-Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!"
El Senyor va afegir:
-Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. Ara, doncs, deixa'm que s'encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient:
-Senyor, per què s'ha d'encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Recorda't d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més."
Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.

Salm responsorial

Salm 50 (51)

Antífona

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor.

- Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.

- Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.

- Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

- Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.

- Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.

- Tu saps que he nascut en la culpa
i que la mare m’engendrà pecador.

- Tu que estimes la veritat al fons del cor,
em fas conèixer dintre meu la saviesa.

- Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.

- Fes que torni a sentir els crits de festa,
que exultin els ossos que havies humiliat.

- Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

- Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.

- No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.

- Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.

- Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.

= No em demanis compte de la sang que he vessat, †
Déu meu, Déu que em salves,
i celebraré que ets just i que ets bo.

- Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.

- Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.

= La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; †
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.

- Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.

= Llavors acceptaràs els sacrificis, †
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.

Segona Lectura

1a Timoteu 1,12-17

Dono gràcies a aquell qui m'ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s'ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri, tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l'injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l'amor que hi ha en Jesucrist. Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors, dels quals jo sóc el primer. Però Déu s'apiadà de mi perquè Jesucrist demostrés primerament en mi tota la seva paciència, convertint-me en un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així vida eterna.
Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 15,1-32

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
-Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
-¿Quin home d'entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut."
"Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
"O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut."
"Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
I digué encara:
-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
"-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
"Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
"Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors entrà dintre d'ell i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m'estic aquí morint de fam! M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
"Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:
"-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
"Però el pare digué als seus criats:
"-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
"I es posaren a celebrar-ho.
"Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
"-El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
"El fill gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
"-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
"El pare li contestà:
"-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli d'aquest diumenge ens presenta en primer lloc a un pastor que crida els seus amics i els diu: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut" (v. 6), després, a una dona que va a trobar les seves amigues i les convida: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut" (v. 9), i, finalment, a un pare que crida els seus servents i els diu: "Porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat" (vv. 23-24). Són tres maneres d'expressar el mateix estat d'ànim: l'alegria de Déu quan recupera els seus fills que s'havien perdut. Voldria imaginar l'alegria de Déu que esclata en cada santa litúrgia del diumenge. Aquesta festa és bonica perquè és comunitària i uneix el cel amb la terra, i la felicitat és un pa que es reparteix entre tots. I en canvi els fills de la paràbola cerquen una felicitat només per a si mateixos. "Pare, -va dir el fill més jove- dóna'm la part de l'herència que em toca" (v. 12). Prefereix una part a la totalitat. En aquell jove, com passa sovint en cada un de nosaltres, hi ha el fastigueig pel que és comú, el fastigueig de no ser amo absolut d'un mateix i de les pròpies coses. "Dóna'm la part que em toca". És una trista cantarella que es repeteix cada dia. El jove es va allunyar de casa i va viure dissolutament deslligat de tota dependència, tant del pare com de la casa. Però, comportant-se d'aquesta manera, aquell jove va acabar cuidant porcs.
Igualment egoista va ser el germà gran. Així que els criats li van dir el motiu de la festa, es va indignar contra el pare i no va voler entrar. Rebutja la festa i la misericòrdia, prefereix un cabrit per a ell i algun amic al vedell gras i a la taula parada amb el seu germà i tots els altres. Sembla estrany que no es deixi portar per l'ambient d'aquella festa, però això és el que passa cada vegada que un vol la festa només per a ell. El pare li diu: "Tot el que és meu és teu" (v. 31). Però aquell fill prefereix quedar-se fora, inquiet i trist. Sembla increïble, però està trist perquè el pare ha organitzat una gran festa. Aquests dos fills no estan lluny de nosaltres, conviuen en el cor de cada un de nosaltres que, com ells, compartim el desig de posseir-ho tot. Exactament al contrari del que vol el pare.
El diumenge és el dia de la festa del Pare, el dia benaurat per tornar. La santa litúrgia ens ve a trobar i abat tota la nostra tristesa, tot els nostre pecat, tot el nostre tancament. Deixem-nos prendre per aquesta festa i assaborim-la. El diumenge eixampla el cor, fa caure els murs, fa obrir les portes de la ment, fa veure lluny cap al món, cap als pobres. El diumenge és gran, com gran és la misericòrdia de Déu. El diumenge és generós, no és mesquí; està ple de sentiments, molt més bonics que els nostres instints banals i immediats. El diumenge és el dia sant en el qual Déu fa de nosaltres homes i dones més feliços. Un antic himne, compost pel sant bisbe Joan Crisòstom deia: "Si un és amic de Déu, que gaudeixi d'aquesta festa bella i lluminosa. El qui ha treballat i el qui no ho ha fet, el qui viu en pau i el qui viu en el dolor, el qui s'ha perdut i el qui és a casa, el qui està afligit i el qui està alleujat, que vinguin tots i seran acollits. La santa litúrgia és festa, és perdó, és abraçada de Déu per a cadascú". Que ho sigui també per nosaltres avui.