Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,30-35

Li replicaren:
-I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
Llavors Jesús els respongué:
-En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
Ells li demanen:
-Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.
Jesús els diu:
-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

"Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?" Jesús havia reprovat les multituds per buscar exclusivament la pròpia satisfacció. Jesús respon a la seva pregunta afirmant que una sola cosa és necessària: creure en l'enviat de Déu. Però la gent insisteix. Segurament volien que Jesús resolgués el problema de l'aliment no solament per a aquelles cinc mil persones que havien rebut el fruit del miracle, sinó per a tot el poble d'Israel, com havia passat en temps del mannà. Davant la seva insistència, Jesús respon que no és Moisès el qui ha donat el pa vingut del cel, sinó "és el meu Pare el qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món". Però la duresa del cor i de la ment dels qui l'escolten no els permet de comprendre en profunditat les paraules de Jesús. Les interpreten a partir de si mateixos, de les seves necessitats, del seu instint. A nosaltres ens passa una cosa semblant quan no arribem al més profund de les paraules evangèliques perquè les escoltem volent-les reduir al nostre propi horitzó sense comprendre el que realment ens volen dir. Cal una lectura "espiritual" de la Bíblia, una lectura feta en un clima de pregària i en la disponibilitat del cor. Sense la pregària ens arrisquem a tenir-nos davant a nosaltres mateixos, i no al Senyor que ens parla. Sense la comunitat dels germans, el nostre "jo" posa obstacles a l'ampli diàleg per al qual la Bíblia va ser escrita. En aquest punt, la demanda de la gent és correcta: "Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest". Jesús no es fa enrere i, amb una claredat encara més evident, els diu: "Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set". És una afirmació solemne i característica de l'Evangeli de Joan: mostra l'origen diví de Jesús. Recorrent les pàgines del Quart Evangeli ens adonem que Jesús utilitza moltes imatges per fer-nos comprendre la grandesa del seu amor. Ell és l'autèntic pa, la vida veritable, la veritat, la llum, la porta, el bon pastor, el cep, l'aigua viva..., és la resurrecció.