Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,24-30

Després els proposà aquesta altra paràbola:
-Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:
"-Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
"Ell els respongué:
"-Això ho ha fet un enemic.
"Els mossos li diuen:
"-¿Vols que anem a arrencar el jull?
"Ell els respon:
"-No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner."
(Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amb aquesta paràbola Jesús descriu la història de la salvació fins el dia del judici, quan aquesta història arriba al seu final. Es podrien fer moltes consideracions. Una de rellevant podria ser que amb aquesta paràbola s'inicia la història de la tolerància cristiana, perquè arrenca de soca rel la mala herba -i aquesta sí que és veritablement dolenta- del maniqueisme, de la distinció entre bons i dolents, entre justos i injustos. En les paraules evangèliques no hi trobem només la invitació a una tolerància il·limitada, sinó el respecte per l'enemic encara que sigui un enemic no només d'un mateix, sinó de la causa més justa i més santa, la de Déu, la justícia, la pàtria, la llibertat. Resta el misteri de l'enemic que mentre tots dormen, sembra entre el blat, el jull, la mala herba que ofega la bona. És el misteri del mal, al qual no sabem respondre. I no podem fer-ho introduint un altre mal en el camp. En tot cas, hem de posar en pràctica la força de l'esperança i de la tolerància per contrarestar la reaparició del mal. Ens hem d'enfrontar al repte de vigilar amb més atenció i no adormir-nos mentre el príncep de la divisió, el diable, continua sembrant el jull en el món. L'elecció de l'amo, tan allunyada de la nostra lògica i dels nostres comportaments, fonamenta una cultura de pau. Avui, que assistim a la proliferació de tràgics conflictes, aquesta paràbola és una invitació a l'encontre i al diàleg. Un comportament com aquest no és signe de feblesa o consentiment. El Senyor concedeix a cada home la possibilitat de baixar al més profund del seu cor, per retrobar l'empremta de Déu i de la seva justícia, i canviar de vida.