Pregària de la vigília

Comparteix-Ho

Pregaria per la unitat dels cristians. Memòria particular de les comunitats cristianes d'Àfrica.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 3,20-21

Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no podien ni menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
-Ha perdut el seny!

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús torna a casa de Simó, a Cafarnaüm. I com de costum, es reuneix tanta gent al voltant seu que no tenia ni temps de menjar. Jesús sempre es commou per aquella multitud. I no s'atura ni un moment per tal de poder-los ajudar i consolar. Aquesta escena de l'Evangeli qüestiona la mandra que tan sovint presideix les nostres vides. ¿Quantes vegades no ens deixem portar pels nostres ritmes personals, els que responen a les nostres pròpies necessitats, ignorant completament si els altres necessiten ajuda? No sempre hem de ser nosaltres l'únic criteri que regeix el nostre temps i les nostres preocupacions. L'egocentrisme, el centrament en nosaltres mateixos, significa trair la missió que Jesús ens ha confiat. Les multituds d'avui, els pobres, els malalts, els abandonats són els homes i les dones que el mateix Jesús ens ha confiat. Nosaltres en som responsables. "Ha perdut el seny!" diuen d'ell els seus familiars. D'acusacions com aquesta, Jesús n'ha rebudes sempre. Fins i tot per part de Maria i Josep quan, amb dotze anys, es va quedar al temple a debatre amb els mestres de la Llei. Ell, quan els seus pares el van reprovar per un comportament que els semblava inadequat, va respondre: "Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?" Els seus parents que s'havien reunit a Cafarnaüm aquell dia, fins arriben a dir que "ha perdut el seny", que s'ha tornat boig, i intenten prendre'l amb ells per retornar-lo a la normalitat. L'Evangeli és un foc que crema i mobilitza. És la força de l'amor que porta sempre a "sortir" d'un mateix, del propi petit horitzó per acollir l'horitzó de Déu.