Pregària pels pobres

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 35,1-10



Que s'alegrin el desert
i la terra eixuta,
que l'estepa exulti i floreixi!
Que s'ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d'alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l'esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.

Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.
Digueu als qui defalleixen:
«Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar.»

Llavors es desclouran
els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l'aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l'estepa.
La terra ardent és ara un estany,
el país de la set
és ple de fonts d'aigua.
En el clos on jeien els xacals,
ara hi creixen canyes i joncs.

Allà obriran una ruta anomenada
«Via Santa»,
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats
no s'hi perdran.
No s'hi veurà cap lleó
ni s'hi atansaran les bèsties ferotges:
no n'hi trobaran cap.
Serà el camí dels qui el Senyor
haurà rescatat.
Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d'una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l'alegria,
fugiran els planys i la tristesa.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El capítol 35 del llibre d'Isaïes acaba amb un cant de joia les paraules profètiques dirigides a Jerusalem i a Judà. Per què alegrar-se en un moment difícil? És més fàcil resignar-se, tenir "les mans cansades i els genolls vacil·lants", com aquells que no creuen possible que encara pugui ser útil construir un futur millor, com aquells que "defalleixen". Quants ancians, quanta gent desvalguda i pobra, senten el pes de la inutilitat! Però el Senyor no deixa sol el seu poble, no vol que guanyi la resignació. La seva paraula convida a l'esperança, a mirar el futur i l'obra que Déu encara pot realitzar. No tot està a les nostres mans, però podem contribuir a millorar el món escoltant el Senyor, creient en el miracle de la seva paraula que, si és acollida, canvia la història: "Digueu als qui defalleixen: "Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu". Sigueu valents, ens diu el Senyor a través del profeta. No hem de tenir por, no podem resignar-nos al mal. Res és impossible a aquells que creuen, perquè res és impossible a Déu. La seva paraula obra una transformació: "es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig...". Com no confiar en la promesa de Déu en aquests moments difícils, en els quals el mal sembla que guanyi i de vegades ens deixa sense esperança i sense respostes? Si ens hem perdut anant darrere de nosaltres mateixos, si hem cedit a la resignació, si hem confiat en qui ens ha emmenat a queixar-nos i a anar contra els altres, si de vegades hem culpat als pobres del nostre malestar i de les dificultats del nostre temps, avui és l'oportunitat de canviar, encomanant al Senyor les nostres incerteses i els nostres dubtes. Ell no ens deixarà sols ni sense resposta. Però primer cal "creure", és a dir, a confiar en la seva paraula, escoltar-la i viure-la. Hi ha un futur davant nostre, hi ha una esperança pels qui defalleixen. També nosaltres podem veure "la glòria del Senyor" des d'ara.