Pregària pels pobres

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Daniel 3,25.34-43

Azaries, dret enmig del foc, pregava dient:
Per amor del teu nom, no ens abandonis per sempre,
no rebutgis la teva aliança.
No ens neguis la teva misericòrdia
per amor d’Abraham, el teu estimat,
d’Isaac, el teu servent,
d’Israel, el teu consagrat.
Tu els vas prometre una descendència tan nombrosa
com les estrelles del cel,
com la sorra de la vora de la mar.
Però ara, Senyor, pels nostres pecats,
som el més petit de tots els pobles,
humiliats arreu de la terra.
No tenim reis, ni profetes, ni governants;
ningú no ofereix holocaustos ni sacrificis,
ni flor de farina ni encens.
No tenim ni tan sols on presentar-te les primícies
per obtenir misericòrdia.
Accepta, però, el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat,
com si t’oferíssim moltons i toros en holocaust,
com si t’oferíssim milers d’anyells grassos.
Que aquest sigui avui, davant teu, el nostre sacrifici;
que sempre et seguim fidelment.
Els qui en tu posen la confiança
no quedaran confosos.
Ara nosaltres et seguim amb tot el cor,
et venerem i cerquem la teva mirada.
No ens deixis confosos,
sigues indulgent amb nosaltres,
mostra’t misericordiós.
Tu que has obrat tants prodigis, allibera’ns,
donant així glòria al teu nom, Senyor.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El text del llibre de Daniel ens presenta la pregària d'Azaries, quan s'estava "dret enmig del foc" (v. 25), que demana al Senyor que intervingui per la seva misericòrdia. Azaries reconeix les tràgiques conseqüències de l'abandonament de Déu per part d'Israel: "Ara, Senyor, pels nostres pecats, som el més petit de tots els pobles, humiliats arreu de la terra. No tenim reis, ni profetes, ni governants, ningú no ofereix holocaustos ni sacrificis, ni flor de farina ni encens. No tenim ni tan sols on presentar-te les primícies per obtenir misericòrdia" (vv. 37-38). Podríem dir que és el mateix que els passa als creients quan abandonen Déu, quan cessa la profecia, quan s'apaguen les visions, quan s'esdevé mundà, quan es segueix la lògica del guany, de l'interès individual. Efectivament cadascú va a la seva i la solidaritat s'esmicola. Però precisament en aquest moment tan desgraciat de la història d'Israel, persisteix la pregària del just, la pregària del petit que prega per tot el poble. En la pregària és derrotat l'egocentrisme, fins i tot el religiós. Azaries no prega per si mateix, sinó per tot el poble. És el sentit de la pregària per la pau, per la guarició, per la salvació de tots. El creient sap que no prega en el no res, que les seves paraules no es dispersen en el cel buit. Les seves paraules són escoltades per un Déu que és fidel. Azaries sap que és escoltat, no confia en les seves paraules sinó en la fidelitat de Déu: "Per amor del teu nom, no ens abandonis per sempre, no rebutgis la teva aliança" (v. 34). És una pregària que neix enmig del foc. És el foc de l'amor que crema en el cor d'Azaries, que gosa enviar al cel la seva pregària com un holocaust: "Que aquest sigui avui, davant teu, el nostre sacrifici" (v. 40). Azaries és per nosaltres l'exemple del creient que no cessa d'invocar el Senyor pels germans, les germanes, tot el poble de Déu i per tots els pobles.