Pregària amb els sants

Comparteix-Ho

Record de Floribert Bwana Chui, jove congolès, assassinat per desconeguts a Goma perquè es va oposar a un intent de corrupció.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees 10,1-3.7-8.12

Israel era un cep fecund
que donava molt de fruit.
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
Ara diran: "No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?"
Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló que l'aigua s'emporta.
Són destruïts els recintes sagrats d'Aven,
que eren el pecat d'Israel.
Creixeran cards i espines
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes: "Cobriu-nos!",
i als turons: "Caieu damunt nostre!"
Vaig dir: "Sembreu-vos llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre."

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees és el primer dels profetes de l'Antic Testament que compara Israel a una vinya: "Israel era un cep fecund que donava molt de fruit". Amb aquesta imatge el profeta mostra la prosperitat del poble d'Israel. Per això és tan amarg veure el contrast entre l'abundància de la vinya, fruit de l'obra del Senyor, i la duresa de cor d'Israel que rebutja la seva ajuda. Déu confia al seu poble una missió important que és descrita amb la imatge del conreu i la sembra. Efraïm i Jacob, és a dir, tot el poble d'Israel, són cridats per Déu a sembrar justícia en el camp de la vida per poder collir bondat. Justícia i bondat són el resultat de l'elecció de qui cerca el Senyor i escolta fidelment la seva Paraula. Per contra, qui sembra iniquitat segarà injustícia. El Senyor confia a tots la tasca de sembrar justícia en un món que no coneix ni la justícia ni la compassió. Malauradament, cadascú, en general, cerca seguretat i abundància només per a si mateix. Però, qui confia en la seva pròpia força, s'allunya de Déu i construeix un món radicalment violent, injust, en el qual la guerra es converteix en l'instrument per imposar el propi poder (vv. 13-14). La justícia de Déu, que va molt més enllà del simple càlcul i de la mesura estreta de la comptabilitat humana, es realitza en la bondat i la misericòrdia. Cada creient rep l'encàrrec de conrear cada dia el camp de la vida sembrant amor i misericòrdia perquè produeixin fruits de justícia per a tots. En un món com el de l'inici d'aquest mil·lenni és més urgent que mai acollir aquesta paraula del profeta.