En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por los enfermos.
El pueblo romaní, incluso el de fe musulmana, celebra San Jorge (+ 303 ca.), que murió mártir para liberar a la Iglesia.
Llegir més
En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por los enfermos.
El pueblo romaní, incluso el de fe musulmana, celebra San Jorge (+ 303 ca.), que murió mártir para liberar a la Iglesia.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 15,26-16,4
"Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
"Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l'hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit.
"Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Señor vuelve para tranquilizar a sus discípulos: es cierto que pronto se separarán, pero ya no para estar lejos. El amor de Jesús, podríamos decir el amor cristiano, no termina con el fin de la cercanía física. Jesús mismo pide a los discípulos que, después de la Pascua, se confirmen mutuamente en la fe y testimonien al mundo el amor que les ha unido a él y que sigue guiándoles por sus caminos. El amor que el Señor derrama en sus corazones desciende, en efecto, de lo alto; no es fruto de su esfuerzo; es un don especial de Dios, y es un amor extraordinario: se multiplica viviéndolo y se encoge hasta acabarse si no se practica. Él les dice: "Cuando venga el Paráclito, que yo os enviaré de junto al Padre, el Espíritu de la verdad, que procede del Padre, él dará testimonio de mí". El Espíritu del amor que viene del Padre es transmitido a los discípulos por el Hijo. Su fuerza suscita una amistad y un afecto que les une con tal firmeza y fuerza que son capaces de dar testimonio de la misma fuerza del Espíritu. El testimonio de este amor por parte de los discípulos suscitará siempre contraposición y hostilidad, les advierte Jesús, por parte de quienes no le conocen. Y los enemigos tratarán de poner en peligro la propia vida de los discípulos. Esta es la triste realidad de las persecuciones que aún hoy sufren los creyentes. Pero los discípulos no deben tener miedo. El Señor no abandona a los suyos a su suerte. Por supuesto, los discípulos siguen teniendo una gran responsabilidad: la de comunicar el Evangelio del amor a este mundo nuestro, para que se aleje del mal y del pecado y encuentre el camino de la salvación.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
