Record de sant Maties, apòstol Llegir més
Salm responsorial
Salm 54 (55)
Ant?fona
Salva?m, Senyor, que clamo a tu.
= Escolta el meu prec, D?u meu; †
quan et suplico, no t?amaguis.
Escolta atentament i respon-me!
- Vaig perdut, portant arreu el meu dolor,
emp?s pels crits dels enemics i la f?ria dels malvats.
- Aboquen damunt meu malediccions,
m?odien amb tota la r?bia.
- Dintre meu sento el cor adolorit,
un p?nic de mort m?atenalla,
- m?envaeixen la por i el tremolor,
s?apodera de mi l?esgarrifan?a.
- I dic: ?Qui tingu?s les ales del colom!
D?una volada aniria a aixoplugar-me.
- Fugiria errant, ben lluny,
i em quedaria al desert.
- De pressa buscaria un recer
contra ventades i huracans?.
- Embolica les seves lleng?es, Senyor,
posa-hi desavinen?a.
- Perqu? veig a la ciutat viol?ncies i disc?rdies,
que ronden la muralla de nit i de dia.
- Dintre d?ella hi ha tirania i males arts,
al seu bell mig tot s?n intrigues;
- en els seus mercats abunden
l?engany i el frau.
- Si m?insultava un enemic,
aix? ho podria suportar.
- Si s?alc?s contra mi un que m?odia,
d?aquest, podria amagar-me?n.
- Per? ets tu, el meu company,
el meu amic i confident.
- Una dol?a intimitat ens unia,
ens trob?vem plegats a la casa de D?u.
[= Que els arribi la mort de sorpresa, †
que baixin vius al pa?s dels morts.
Hi ha tanta maldat dintre d?ells!]
- Jo adre?o a D?u la meva s?plica,
i ell, el Senyor, em salvar?.
= Al vespre, al mat?, al migdia, †
li confio el meu dolor,
i ell escolta el meu clam.
= Ha guardat en pau la meva vida †
enfront dels qui m?agredien:
eren molts els qui lluitaven contra mi.
- Que D?u m?escolti i els humili?,
ell que regna des de sempre.
- S?n gent que no vol esmenar-se,
no t? temor de D?u.
- Trenca els tractes de pau,
viola els pactes que ha fet.
- El seu parlar ?s mel?s,
per? el seu cor ?s agressiu;
- les seves paraules llisquen com l?oli,
per? de fet s?n punyals desembeinats.
- Deixa en mans del Senyor el teu dest?
i ell et sostindr?.
- No permetr? mai de la vida
que el just trontolli.
- D?u meu, tu els far?s baixar
a la fossa de la mort.
= Els homes fraudulents i sanguinaris †
no arribaran a la meitat de la vida.
Per? jo tinc posada en tu la confian?a.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
