Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Joan 5,14-21

I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.
Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat. Parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que sí que hi porta: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària. Tot comportament dolent és pecat, però no tot pecat porta a la mort.
Sabem que els qui han nascut de Déu no pequen, perquè els guarda l'Unigènit de Déu, i el Maligne no els pot tocar. També sabem que nosaltres som de Déu i que el món sencer està sotmès al Maligne. Però també sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha fet penetrar en el coneixement del Déu veritable, i nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna.
Fills meus, guardeu-vos dels ídols.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol Joan, al final de la seva carta, com si volgués reiterar les paraules que clouen el seu Evangeli, tranquil·litza els cristians amb la certesa feliç que des d'ara estan salvats. Aquesta convicció es basa en la fe en Jesús que escolta cada pregària, fins i tot, diu l'apòstol, l'escolta abans encara que li sigui adreçada. L'horitzó en el qual s'inscriuen aquestes paraules és sempre l'amor. D'aquí neix l'exhortació a corregir els germans que cometen un pecat "que no porta a la mort", és a dir els pecats que fereixen la vida fraterna. Forma part de la correcció fraterna la pregària per ells, perquè retornin al Senyor i a la comunió amb tots. Molt més greu és el judici de l'apòstol sobre els qui trenquen, de manera mortal, la comunió; encara que no es pot deduir de la Carta l'abandó dels germans que han trencat la comunió. Jesús, el Senyor, d'altra banda, ha convidat els deixebles a pregar pels enemics; mai no ha de cessar la pregària per tots, fins i tot per aquests últims. En qualsevol cas, l'apòstol demana els cristians de ser conscients de l'oposició que el Maligne continua fent contra el Fill de Déu, si bé, a aquells, que són guardats pel Senyor, "el Maligne no els pot tocar". L'única advertència que l'apòstol adreça als cristians és la de no allunyar-se del Senyor, de no tenir ídols als quals dedicar la vida, de guardar-se d'ells i d'adreçar-se només al Senyor Jesús que ens ha estimat fins a donar la vida per nosaltres i pel món. La conclusió de la Carta mostra la preocupació de Joan davant de la facilitat amb la què és possible seguir els ídols del món, que es camuflen d'acord amb els temps i les modes. És una antiga preocupació de la Bíblia, que ja demanava a Israel que triés entre Déu i els ídols de les nacions. La Carta conclou replantejant la qüestió essencial: triar entre Déu i els ídols del món. En un món de gent conformista, el cristià és cridat a fer una opció pel Senyor amb decisió i cada dia.