Pregària de la vigília

Comparteix-Ho

L'Església bizantina venera avui sant Sabes (†532) "arximandrita de tots els eremites de Palestina".


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 9,35-10,1.5-8

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.
En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors diu als seus deixebles:
-La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.
(Mc 3,13-19; Lc 6,14-16)
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
-No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop." Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús continua recorrent les ciutats i els pobles "anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena". Amb aquesta informació l'evangelista fa una síntesi de la missió de Jesús i ofereix, per tant, a la comunitat cristiana una visió clara de la seva missió. En aquesta síntesi cada paraula té la seva importància. Mateu a través d'elles mostra la motivació que mou Jesús en aquesta missió: la compassió. Jesús no obeeix una regla, un manament. Déu no vol marmessors. Vol gent compassiva. I per això Jesús es commou. La compassió evangèlica va més enllà d'una emoció humana. El terme grec original (splanghizomai) indica una emoció visceral, profunda. Aquesta compassió per les multituds abandonades i sense pastor, és la que mou Jesús a ser ell el pastor. I d'aquesta compassió neix la crida dels deixebles i la seva missió. Aquesta pàgina de l'evangeli qüestiona les comunitats cristianes sobre la seva compassió per les multituds d'avui, per les grans perifèries abandonades, pels pobres que creixen a tot arreu a causa de la pandèmia que ha colpit el món sencer. Quan el papa Francesc demana a l'Església una conversió missionera, pretén recuperar la força d'aquesta compassió que ens empeny a sortir al carrer, a no quedar-nos tranquils a casa nostra. I encara més avui que la collita és realment abundant. La desproporció entre la collita que és gran i el reduït nombre de segadors és prou evident i preocupant. Jesús exhorta els seus deixebles -també els d'avui- a invocar el Pare perquè envií segadors als sembrats. Ell mateix n'escull dotze entre els deixebles, tants com les tribus d'Israel, perquè ningú resti privat de l'Evangeli. I reben un poder real: el poder de canviar els cors, de vèncer el mal, de reunir i estimar els pobres, d'anticipar el Regne de Déu. Aquest és un poder que no prové dels diners, de les bosses, de les túniques, o de les coses de la terra, sinó de l'amor sense límits que Déu ha vessat en els seus cors, és a dir, la compassió divina. Jesús afegeix: "De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc". Es tracta d'un mandat tan extraordinari com oposat a la mentalitat materialista del nostre temps. Els cristians són cridats a descobrir i a testimoniar la gratuïtat del do, que és part essencial de l'amor evangèlic. Aquesta primera missió que Mateu descriu és emblemàtica per a cada generació cristiana: no hi ha cap altra camí per als deixebles de Jesús