Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 13,1-9

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
-¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
I va afegir aquesta paràbola:
-Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:
"-Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
"Ell li respongué:
"-Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús tot just acaba de parlar a la multitud quan alguns es refereixen a la massacre ordenada per Pilat contra alguns jueus, que possiblement haurien intentat una insurrecció. Aquest episodi li ofereix l'oportunitat de dir que el mal o les desgràcies que ens passen no són conseqüència directa dels nostres pecats. I per fer més clar encara el seu pensament afegeix un altre episodi que s'assembla més a un desastre natural: els morts per l'enderrocament de la torre de Siloé. El Senyor demana a tots els homes, i en particular als deixebles de l'Evangeli, d'implicar-se en la dura batalla contra la maldat i contra el príncep del mal que no cessa d'empènyer els pobles a dividir-se i a fer la guerra, així com a destruir fins a fer inhabitable la casa comuna de la creació. D'aquí la crida a la conversió: conversió a l'Evangeli de l'amor i per tant a una conversió a la fraternitat universal i a una conversió ecològica per la casa comuna. La paràbola que Jesús explica a continuació sobre la figuera, mostra el valor de la pregària d'intercessió. Moltes vegades ens trobem en situacions que semblen difícils de canviar o que malgrat tots els nostres esforços resten més o menys igual. S'assemblen a la figuera de la que parla l'Evangeli, que no dóna fruit.
Al llarg de tres anys l'amo d'aquest arbre ha anat a recollir-ne el fruit però no n'ha trobat. Perduda la paciència, va a trobar el que li menava la vinya perquè l'arrenqui de manera que ja no ocupi inútilment el terreny. El pagès que de tant estar vora l'arbre ha après a estimar-lo, suplica a l'amo perquè li deixi encara cavar i adobar el terreny, segur que la figuera acabarà donant fruit. Jesús ens exhorta a tenir paciència, és a dir, a continuar estant al costat de la figuera, a envoltar-la d'atencions perquè acabi donant fruit. Hem d'aprendre de Déu la seva paciència que sap esperar, que no apaga el ble que fumeja, que acompanya i té cura dels dèbils perquè es reforcin i puguin donar ells també una contribució d'amor. La intercessió, que aquest fragment evangèlic recorda, és una invitació per als cristians a aquest servei sacerdotal: pregar sempre sense cansar-se mai perquè la pau arribi al món i els homes descobreixin la seva condició de fills de Déu i germans de tots els homes.