Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho

Memòries dels sants Addai i Mari, fundadors de l'Església caldea. Pregària pels cristians de l'Irak.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 16,22-34

La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta:
-No et facis cap mal, que tots som aquí!
L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué:
-Senyors, què he de fer per a salvar-me?
Ells van respondre:
-Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Sovint, durant els primers temps del cristianisme, hom acaba a la presó. Cada vegada que els enemics de l'Evangeli volen silenciar la predicació empresonen els deixebles de Jesús. Podríem dir que hi ha una estranya proximitat entre l'Evangeli i la presó. Potser per això Mateu confirma l'obligació de tots, no tan sols dels deixebles, de visitar els empresonats. Per als cristians la presó va ser una experiència habitual en els primers decennis. Però també ho ha estat al llarg dels temps i, de manera massiva, durant els totalitarismes del segle XX, amb els gulags i els camps d'extermini. Per això és significatiu que en el nostre temps els cristians es comprometin a portar el consol a les presons, especialment allí on la vida és inhumana. Pau i Siles havien provocat desconcert no tan sols dins la presó, sinó també en el cor de l'escarceller i de tota la seva família fins al punt que es convertiren a l'Evangeli. L'amor canvia fins i tot allò que sembla impossible. Cada vegada que es posa en pràctica l'Evangeli som testimonis de miracles abans inimaginables. Aquest episodi, amb l'entrada de l'Evangeli a Europa, recorda el que li va passar a Jesús, com si se'ns volgués dir que l'Evangeli troba sempre oposició i que, malgrat tot, porta sempre fruits d'alliberament. En aquest sentit el cristianisme demana una lluita que a l'inici és interior. És la lluita que s'inicia en el cor de cadascú de nosaltres entre l'Evangeli i l'orgull, entre l'amor a un mateix i l'amor als altres. Aquí comença la transformació del món. Cada vegada que deixem vèncer l'Evangeli en el nostre cor, en veiem immediatament les conseqüències positives en aquells que tenim al costat. L'experiència de Pau i Siles envers l'escarceller i la seva família pot ser també la nostra.