Pregària per l’Església

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Colossencs 3,12-17

Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit. Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d'ell a Déu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol anomena els cristians "escollits de Déu, sants i estimats". Els creients, generats per l'amor de Déu, han estat preservats per pertànyer a ell i gaudir de la seva amistat com a fills predilectes. I si Crist, la imatge perfecta de Déu, s'ha convertit en tota la vida del creient, aquest ha de fer seu el comportament de Crist i tornar-se cada vegada més semblant a ell. No és cap casualitat que les cinc virtuts indicades per l'apòstol al començament d'aquest passatge (v. 12) recordin el mateix fer de Déu i de Crist vers a Israel. L'apòstol insisteix en dues actituds: el suportar-se els uns als altres i el perdó. Es podria dir que l'amor suporta i perdona perquè el seu objectiu és la comunió entre els germans i la unitat de la comunitat. Per a l'apòstol, l'amor, més que una virtut, és l'esperit mateix de Déu que es vessat en el cor del creient. Pau empra la imatge del revestir-se i demana als cristians que difonguin l'amor de Déu a través de les virtuts esmentades anteriorment, com una espècie de mantell que els cobreix del tot. L'amor "tot ho lliga i perfecciona", és a dir, és el lligam que manté juntes totes les virtuts i fa que la comunió entre els germans sigui sòlida i ferma. L'àgape és la font de totes les virtuts i la meta a la que totes elles tendeixen: la comunió amb Déu i amb els germans. L'apòstol demana, per tant, la centralitat de la Paraula que, en certa manera, precedeix a l'amor perquè l'Església viu per la Paraula de Déu, que fa Jesús present entre els deixebles. L'Evangeli no és un text a estudiar; és el sagrament de Crist, el lloc del trobament entre Jesús i el creient. La Paraula rebuda i viscuda es converteix així en el fonament de la unitat de la comunitat i la font dels cants de joia i d'acció de gràcies que s'eleven a Déu pel do de la salvació. A partir de l'experiència del trobament amb Jesús ressuscitat, tinguda en el si de la comunitat que escolta i que prega, neix per al creient la força per viure l'amor a tots i a tot, sense posar-se cap límit.