Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Timoteu 3,1-13

Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d'una església, desitja una noble tasca. El pastor d'una església ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d'una església de Déu? El pastor d'una església no ha de ser un que tot just s'ha convertit, no fos cas que la supèrbia l'encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.
Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.
Els diaques han de ser marits d'una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Després d'haver parlat de la pregària comunitària, l'apòstol requereix l'atenció de Timoteu sobre la cura que cal tenir en l'elecció dels responsables de la comunitat. I comença parlant del "pastor" (literalment "aquell que vetlla"). Pau sap que aquest ministeri és "una noble tasca". El pastor està cridat a ser enmig dels deixebles "com el qui serveix", tal com Jesús va manifestar a l'últim sopar. La presència d'aquest ministeri no disminueix la responsabilitat que cada deixeble ha de tenir per la vida dels germans, doncs així ho requereix l'esperit de fraternitat que ha de regnar en la comunitat. Es demana al "pastor", precisament per la seva funció de guiatge, de ser conscient de la seva responsabilitat. L'autoritat en l'Església es basa fonamentalment en l'exemplaritat de vida: d'aquí emana l'autoritat d'aquells que han de guiar els germans. Per això, l'apòstol demana que el "pastor" sigui "marit d'una sola muller", subratllant així la fidelitat a un sol vincle. I que sigui sobri, que demostri saviesa al jutjar i decidir, que estigui disposat a acollir. Pau destacant el vincle existent entre la família de Déu i la família domèstica demana que el pastor tingui les qualitats del pare de família: només qui sap ser pare, germà i fill en l'esperit de l'Evangeli podrà indicar el camí correcte de la fraternitat cristiana als germans i germanes de la comunitat. Al costat de la funció del pastor, Pau recorda la del diaca. És un ministeri delicat en la vida de les primeres comunitats cristianes. Només després d'haver-se assegurat de la seva conducta poden ser elegits per a aquest servei. Ells han de "guardar el misteri de la fe amb una consciència neta", perquè estan al servei dels pobres, prediquen i bategen. Res no perjudica tant la fe com l'orgull i el protagonisme que, de fet, nega amb els fets la veritat de ser "servidor" inscrita en el mateix terme de diaca. Els diaques indiquen al pastor i a tots els creients que la vida del deixeble sempre ha de ser "diaconal", és a dir, un servei a l'Evangeli, a la comunitat i als pobres.