Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Timoteu 3,14-16

T'escric tot això amb l'esperança que aviat vindré a veure't; però si trigava, vull que sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat. Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist:
Ell, manifestat en el cos,
acreditat per l'Esperit;
aparegut als àngels,
proclamat entre els pobles;
cregut en el món,
endut a la glòria.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau voldria anar ben aviat a Efes per trobar-se amb Timoteu; sap però que el seu viatge pot ser endarrerit. Mentrestant li envia una sèrie d'indicacions perquè organitzi de manera digna "la casa de Déu, que és l'Església de Déu, columna que sosté la veritat". La cura per la comunitat és una constant en el pensament de l'apòstol. Mai no l'abandona, encara que físicament se'n trobi lluny. Escrivint a Timoteu, Pau té al pensament moltes comunitats de l'Àsia Menor. Es preocupa que es trobin bé i que no sucumbeixin al perill de ser engolides per la mentalitat del món. Per això escriu que l'Església és la "columna que sosté la veritat", perquè ha estat plantada per Déu enmig del món per tal de fer visible als homes la revelació de Déu. El centre d'aquesta veritat revelada és el "misteri de la pietat", o sigui, la persona mateixa de Jesucrist, el misericordiós, el mansuet i humil de cor. Pau en sis versets curts canta aquest misteri de la pietat, que possiblement eren cantats en la litúrgia de l'Església d'aquell temps. El misteri de Crist és explicat en tres parelles de contraris. La primera "cos i Esperit", fent present la naturalesa humana i divina de Crist; a la "manifestació" de Jesús en el "cos", s'hi oposa el reconeixement per "l'Esperit", o sigui la seva resurrecció que ha vençut la mort; per obra de "l'Esperit", el Pare proclama davant de tots els homes que Jesucrist, ajusticiat a la creu com un malfactor, és "el Sant i el Just" (Ac 3,14). La segona parella, "aparegut als àngels" i "proclamat entre els homes", es refereix al triomf de Crist endut al cel i dominador de la història, no circumscrit només a un període històric o a un poble; per això el seu Evangeli ha estat anunciat fins i tot als "pagans". Amb la tercera parella, "cregut en el món" i "endut a la glòria", Pau canta la victòria de Crist endut i glorificat a la dreta del Pare. Afirma que "sense cap mena de dubte és gran el misteri de la pietat", confiat per Jesús a les mans de l'Església i a les de cada creient. Aquest misteri de pietat, l'Església l'ha de viure i testimoniar. El món i cada home en tenen necessitat.