Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1a Timoteu 6,2c-12

Els qui ensenyen doctrines incorrectes en comptes d'adherir-se a les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist i a la doctrina manifestada en la pietat, estan encegats per l'orgull i no entenen res. Aquests pateixen del mal de les discussions i les disputes. D'aquí neixen enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, altercats de gent que té l'enteniment corromput, allunyada de la veritat i que es mira la pietat com un negoci.
I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s'acontenta amb el que té! Perquè no dúiem res quan vam arribar al món, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi agafat, alguns s'han desviat de la fe i s'han clavat al cor molts sofriments.
Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la dolcesa. Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Per tercera vegada l'apòstol adverteix a Timoteu sobre els qui falsifiquen l'ensenyament evangèlic (veure 1,3-20; 4,1-11). De fet es separen de la comunitat perquè no segueixen "les sanes paraules de nostre Senyor Jesucrist", les úniques que són font de salvació perquè només elles alliberen del pecat i de la mort. Qui deixa prevaldre el propi orgull hi resta sotmès: no veu res més que a si mateix. És la ceguesa de què parla l'apòstol i que porta a no entendre res i a "altercats de gent que té l'enteniment malmès". Aquest comportament arrogant i ple de vanaglòria no és quelcom inofensiu: esdevé perjudicial per a la comunitat. L'orgull destrueix l'amor fratern, que, en canvi, ha de ser la màxima qualitat de la comunitat. Els fruits amargs de l'orgull són "les enveges, discòrdies, injúries, sospites malignes, altercats". L'apòstol adverteix amb una força particular que els falsos mestres abusen de la pietat amb la finalitat d'obtenir beneficis personals. Per al deixeble es tracta de tot el contrari: "la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futur" (4,8). La vida fonamentada en la "pietat" evangèlica és una riquesa guanyada pel temps present i per l'eternitat. Però sempre s'ha de combinar amb la suavitat, amb la moderació per mantenir-se lliures de tota cobdícia, contents amb el que Déu ens ha donat. Pau, per remarcar la correcta possessió dels béns terrenals, demana un pensament que ja es troba en l'Escriptura: "Hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res". És una dita que recull una saviesa antiga que no vol el menyspreu dels béns terrenals però tampoc la seva exaltació fins a esdevenir-ne esclaus.