Pregària per l’Església

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Romans 6,19-23

-com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes. Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-los ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d'aquesta justícia. Però quin fruit en trèieu, d'aquella vida? Ara us n'avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. En canvi, ara, lliures de l'esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, obtindreu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna. La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol confronta, amb molta eficàcia, dues llibertats. La derivada d'una existència que posa al centre un mateix i la que, en canvi, es posa en el seguiment del Senyor. En ambdós casos, s'és, en certa manera, alliberat de la Llei. Però la llibertat sense Déu i sense els germans no duu a res més que a fruits amargs i desordenats, perquè ens fa esclaus de les pròpies tradicions i del propi orgull, esclaus del pecat i del mal. La salvació ve de Déu que ens allibera de l'esclavitud del pecat i ens dóna la llibertat per servir l'Evangeli i, per tant, per dedicar tota la nostra vida a estimar Déu, els germans i els pobres. Escriu: "Ara, lliures de l'esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, obtindreu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna" (v. 22). La llibertat del cristià neix quan acull l'amor que Déu vessa en els nostres cors per posar-nos al servei del seu projecte d'amor sobre el món, és a dir, instaurar ja des d'ara el seu regne d'amor, de pau i de justícia. La participació en aquest designi de Déu és salvació per nosaltres, i entrada ja a la vida eterna. Gastar la vida pel Regne de Déu és el sentit mateix de la vida. L'apòstol sense por d'exagerar, pot dir que som "esclaus" de Déu i de la seva justícia. Però és una "esclavitud" saludable que fa germinar fruits de pau, de plenitud i de vida eterna per a un mateix i pel món. Per això Pau afirma amb audàcia: "lliures de l'esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu".